Tal dia com avui de l’any 1469, fa 457 anys, a Dueñas (Corona castellanolleonesa), el príncep Ferran (17 anys i hereu al tron de Catalunya i Aragó, futur rei Ferran II) i la reina Isabel I (18 anys i reina de Castella i de Lleó) eren presentats formalment. Set mesos abans (Cervera, 5 de març de 1469), s’havien signat les capitulacions matrimonials, però en aquella negociació Isabel no hi havia estat present. Tot i que Ferran i Isabel eren cosins-segons, no es coneixien —si més no, oficialment— i aquella trobada a Dueñas, davant els seus respectius partidaris (els prohoms que donaven suport a la unió dinàstica hispànica), seria la seva presentació formal.
Aquella presentació va estar presidida per certa tensió. La reina Isabel I havia estat informada que, durant les negociacions de Cervera, el príncep Ferran havia mantingut una relació sentimental amb Aldonça Roig d’Ivorra (15 anys i filla d’un dels negociadors de la banda catalana) i que, com a resultat, estava esperant un fill il·legítim. Posteriorment al naixement de la criatura (Cervera, 1470), Isabel, Ferran i Aldonça es van reunir a Barcelona i van pactar que a Alfons, el fill il·legítim de Ferran, se li procuraria una carrera eclesiàstica, però a canvi renunciaria a formar part de la cadena successòria.
Alfons d’Aragó i Roig d’Ivorra, el nen no nascut, encara, a la trobada de Dueñas (1469), posteriorment seria nomenat arquebisbe de Saragossa amb tan sols vuit anys (1478). Als dotze anys (1482), hi sumaria el nomenament d’arquebisbe de València. I als quaranta-tres anys (1513) estaria a punt de ser elegit pontífex de Roma (va ser derrotat per un escàs marge per Giuliano della Rovere, futur Juli II). Amb quaranta-sis anys (1516) seria nomenat regent de la Corona catalanoaragonesa, per exprés desig del seu pare biològic —Ferran— i ocuparia el càrrec des de la mort d’aquest (1516) fins a l’arribada del successor al tron, Carles de Gant (1519).