Tal dia com avui de l’any 1469, fa 554 anys, Ferran d’Aragó, hereu al tron de Barcelona, i Isabel de Castella, hereva al tron de Toledo, es trobaven a Valladolid (corona castellanolleonesa) després d’un viatge efectuat clandestinament amb el propòsit de celebrar les noces matrimonials que havien estat secretament negociades a Cervera (Principat de Catalunya). El propòsit dels partidaris del matrimoni —i per tant, de la unió dinàstica— era casar els dos hereus sense que ho sabés el rei Enric IV de Castella i Lleó, germanastre d’Isabel, que, amb anterioritat, havia nomenat hereva la futura reina catòlica amb la condició que ell decidiria amb qui es casava ella. Un casament no autoritzat representava la pèrdua de la condició d’hereva que tenia Isabel.

Aquelles negociacions i noces es van celebrar en un context de tensió que anticipava la Guerra Civil castellana. Per una banda, hi havia les majoritàries oligarquies partidàries de la unió dinàstica de les corones castellanolleonesa i portuguesa, anomenat “partit portuguès” i liderats per Joana, filla del rei Enric IV, però sobre la qual pesava la sospita que el seu pare biològic era el ministre Beltrán de la Cueva, amant de la reina. Per aquest motiu, els seus enemics la van anomenar “la Beltraneja”. I, per l’altra banda, hi havia les minoritàries oligarquies partidàries de la unió dinàstica de les corones castellanolleonesa i catalanoaragonesa, anomenat “partit aragonès” i liderat per Isabel de Castella, tieta de Joana la Beltraneja.

Les noces matrimonials de Ferran i Isabel s’acabarien celebrant cinc dies més tard (el 19 d’octubre de 1469) en una capella privada al Palau de los Vivero, propietat de Juan Pérez de Vivero, un dels oligarques castellanolleonesos del “partit aragonès”. Tot i les precaucions que van prendre, el rei Enric IV va ser informat de la celebració d’aquelles noces i va retirar a Isabel la seva condició d’hereva. En aquell moment els partidaris d’Isabel es van rebel·lar, amb el suport de les classes mercantils catalano-valencianes, i va esclatar la Guerra Civil castellana (1475-1479). A l’inici del conflicte, Isabel i Ferran van aprofitar que l’hereu de Pérez de Vivero havia estat condemnat per l’assassinat de la seva esposa i van confiscar el palau.