Tal dia com avui de l’any 1712, fa 311 anys, a Madrid i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), el rei Felip V signava la renúncia als seus drets a la corona francesa. Felip de Borbó era el fill gran de Lluís de França, primogènit del rei Lluís XIV de França, cridat a la successió al tron de París i que en la seva condició d’hereu era anomenat Gran Delfí de França. I des del seu naixement havia ocupat el segon lloc en la línia successòria al tron francès. Però des que l’any anterior havia mort el Gran Delfí (14 d’abril de 1711), oficialment a causa d’una verola i extraoficialment a causa d’unes venèries, havia passat a ocupar el primer lloc.

Quan es va signar aquella renúncia, el bàndol borbònic havia aconseguit inclinar a favor seu el resultat del conflicte hispànic. Aragó i el País Valencià ja havien estat ocupats pels borbònics, i al partit austriacista només li restaven Catalunya (parcialment ocupada) i Mallorca. El fet que havia trencat l’equilibri de forces en el conflicte havia estat la prematura i inesperada mort de l’arxiduc Josep I d’Àustria (17 d’abril de 1711) i l’elecció del seu germà Carles al tron de Viena. La possibilitat que Carles d’Habsburg reunís els estats centreeuropeus i els peninsulars en un sol domini i amenacés l’equilibri de poders a Europa, provocaria l’abandonament dels integrants de l’aliança internacional austriacista i el principi de la fi de les opcions de l’austríac.

Per aquest mateix motiu, les potències que formaven l’aliança internacional austriacista (Anglaterra, Països Baixos, Portugal, Savoia) van advertir Felip V que si no renunciava als seus drets al tron de París —és a dir, a una hipotètica reunió de les monarquies de França i de les Espanyes a la mort de Lluís XIV—, no continuarien negociant la fi del conflicte (els primers contactes, que culminarien l’any següent amb la Pau d’Utrecht, 1713, ja s’havien produït), i no retirarien les seves tropes que es mantenien operatives sobre el territori de Catalunya. Felip V, contra la seva voluntat però forçat pel seu avi i valedor Lluís XIV de França, signaria la renúncia als seus drets al tron de França a canvi que els aliats austriacistes abandonessin Catalunya a la seva sort.

Aquesta renúncia l'afectava tant a ell com a tots els seus futurs descendents. Per tant, l’actual candidatura dels anomenats legitimistes francesos per restaurar i reocupar el tron d’una hipotètica monarquia francesa, representada en la figura de l’espanyol Luis Alfonso de Borbón, fill d’Alfonso de Borbón (cosí del rei emèrit Joan Carles I) i net del dictador Franco, viola els pactes del tractat que va signar el seu avantpassat el rei Felip V de les Espanyes —per indicació del rei Lluís XIV de França— i les potències europees del moment.