Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, i en el context de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el president de la República i cap d’estat, Manuel Azaña (Izquierda Republicana), signava la constitució d’un nou Executiu (el 24è des que el 14 d’abril del 1931 havia estat proclamada la II República), on hi seria l’anarquista catalana Federica Montseny (CNT), que d’aquesta manera esdevenia la primera dona de la història espanyola que exerciria un càrrec ministerial. Aquell govern estaria presidit per Francisco Largo Caballero (PSOE) i tindria quatre ministres catalans: els cenetistes Joan Garcia Olivé, Joan Peiró i Federica Montseny, i l’independentista Jaume Aiguadé (Estat Català-ERC), exbatlle de Barcelona.

Federica Montseny, que en el moment del nomenament era una de les principals figures polítiques de l’anarquisme català i espanyol, dirigiria el ministeri de Sanitat i d’Assistència Social entre el 4 de novembre del 1936 i el 17 de maig del 1937. Rellevava en el càrrec el també català Josep Tomàs i Piera (ERC), al capdavant d'un ministeri que, fins llavors, s’havia anomenat de Treball i Previsió Social. L’escàs recorregut de Montseny seria a causa de la caiguda d’aquell govern, provocada pel conflicte armat a la rereguarda republicana entre les forces de la Generalitat i la República, per una banda, i els milicians anarquistes de la CNT-FAI, per l’altra, i que va ser especialment cruent a Barcelona (Fets de Maig del 1937).

Federica Montseny, amb altres destacats dirigents de la CNT catalana —com Joan Garcia Oliver o Joan Peiró—, va formar part del corrent politicoideològic possibilista que proclamava la necessitat de superar l'ortodòxia anarquista i participar en les institucions governamentals per a contribuir a la derrota del feixisme. Federica Montseny seria, també, partidària d’un estat federal que permetria l’aplicació d’una recepta revolucionària pròpia i diferenciada a cada territori. Després de la seva sortida del govern, va criticar durament el nou president, Juan Negrín (PSOE), pel reclutament de 30.000 nois catalans de 17 i 18 anys per a combatre a la mortífera Batalla de l’Ebre (1938), i que ella mateixa va batejar com la “Lleva del Biberó”.