Tal dia com avui de l’any 1738, fa 285 anys, se signava el Tractat de Viena, que posava fi a la Guerra de Successió polonesa (1734-1738). Aquella guerra civil havia estat, en realitat, un conflicte internacional que havia enfrontat els dos grans blocs polítics i militars continentals: per una banda, l’eix borbònic París-Madrid, que donava suport al partit del candidat Estanislau Leszczynski; i per una altra banda, les potències centrals europees, que gravitaven al voltant dels Habsburg austríacs, i que combatien per la causa d’August de Saxònia. La Guerra de Successió polonesa va ser una conseqüència del tancament en fals de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), on hi havien participat els mateixos contendents agrupats en els mateixos blocs.

En els tractats de pau que havien de posar fi a la guerra hispànica, signats vint-i-cinc anys abans (Utrecht, 1713), la cancelleria de Madrid havia lliurat el regne de Nàpols a Àustria. Però el 1734, a l’inici del conflicte polonès, l’exèrcit de Felip V havia atacat el flanc sud dels dominis austríacs i havia iniciat la invasió del regne de Nàpols. Passats quatre anys, quan es va signar el Tractat de Viena que posava fi al conflicte successori polonès (1738), l’exèrcit borbònic espanyol ja tenia el domini efectiu del territori napolità, però la nova administració hispànica encara no s’havia atrevit a posar en funcionament l’aparell repressor contra els catalans austriacistes que, després de la desfeta de 1714, s’havien exiliat a Nàpols.

Aquell Tractat de Viena de 1738, entre altres coses, va consagrar el canvi de dominació de Nàpols. Amb l'única condició que el rei que governaria a Nàpols no podia ser el mateix que el que regnava a Madrid. Però, a partir d’aquell moment, la nova administració borbònica va desplegar tot el seu aparell repressor i va obligar tots els dissidents del règim, bona part dels quals eren el col·lectiu d’exiliats catalans de 1714, a replegar-se, definitivament, a Viena. Els catalans exiliats que ja havien abandonat la península italiana el 1734 serien, també, els pioners del projecte Nova Barcelona, als Balcans, promogut per Ramon Vilana-Perles, ministre plenipotenciari de l’emperador Carles d’Habsburg; i que acabaria prematurament i precipitadament.