Tal dia com avui de l’any 1707, fa 319 anys, a Lleida i en el context de la guerra de Successió hispànica (1705-1714/15), l’exèrcit borbònic francocastellà que el dia anterior havia vençut la resistència de la ciutat es lliurava al saqueig i assassinat de totes les persones de condició civil i desarmades que no s’havien pogut refugiar a l’interior de l’anella superior de muralles (la que envoltava la Seu Vella i el Castell del Rei). L’exèrcit borbònic, comandat pels ducs d’Orleans (nebot de Felip V) i de Berwick (fill bastard del rei anglès destronat Jaume II), havia entrat a la ciutat el 12 d’octubre, després de trenta-tres dies de setge, a través d’un gran esvoranc a la muralla de la Magdalena, que havia causat després de bombardejar insistentment Lleida.
La principal massacre es va produir a l’interior del convent del Roser, situat al carrer Cavallers (que unia la trama urbana de la ciutat amb el barri universitari i amb la zona fortificada del Castell del Rei). En aquell convent s’hi van refugiar unes 700 persones (homes, dones i criatures) que escapaven del brutal saqueig borbònic i que no havien pogut arribar a la zona fortificada abans que els mateixos assaltants obliguessin a tancar-la. Al convent del Roser, la soldadesca borbònica francocastellana es va lliurar a la tortura i assassinat dels homes, mentre eren obligats a presenciar la violació i l'assassinat de les seves mares, esposes i filles. Aquell episodi de brutalitat i criminalitat se saldaria amb la mort violenta de la totalitat de les 700 persones refugiades.
Quan es va produir aquella massacre, Lleida, amb 12.000 habitants, era el segon nucli econòmic i demogràfic del Principat. I aquella operació d’eliminació física de la població civil obeïa a una clara estratègia de creació d’un clima de terror i desmobilització de la resistència catalana. Després de la massacre i de la posterior rendició del Castell del Rei (11 de novembre de 1707), la ciutat quedaria despoblada. El primer cens després de la guerra (1717) comptabilitzaria una població de tan sols 2.700 habitants, i en aquell paisatge de destrucció i despoblament, les autoritats borbòniques plantejarien el trasllat de la capitalitat del territori a Montsó i el traspàs del pla de Lleida a l'Aragó.