Tal dia com avui de l’any 1705, fa 320 anys, i en el context de la guerra de Successió hispànica, l’exèrcit de l’aliança internacional austriacista —format per tropes angleses, neerlandeses i catalanes— entrava a Barcelona i n'expulsava l’aparell de dominació del règim borbònic. Aquell fet es va produir després de la signatura del Pacte de Gènova (20 de juny del 1705) entre el majoritari però clandestí partit austriacista català i el govern d’Anglaterra, del desembarcament aliat a Montgat i Badalona (22 d’agost del 1705) i d’un setge sobre l’exèrcit borbònic, establert a l’interior de la ciutat, que tan sols va ser capaç de resistir tres setmanes (del 14 de setembre del 1705 al 9 d’octubre del 1705).

L’entrada de l’exèrcit aliat i la sortida de l’aparell de dominació borbònic va tenir una gran repercussió en aquell conflicte. Poc després (22 d’octubre del 1705), Carles d’Habsburg entrava a Barcelona, convocava les Corts catalanes i jurava les Constitucions de Catalunya (7 de novembre del 1705). Aquesta successió de fets tenia una lectura claríssima: Catalunya havia acomiadat el Borbó com a comte de Barcelona (Home Principal de Catalunya) i, en el seu lloc, havia nomenat Carles d’Habsburg. El candidat austriacista reconeixeria la valentia dels governants austriacistes catalans convertint Barcelona en la seu de la cort i de la cancelleria Habsburg a la península Ibèrica.

El canvi de poder es va precipitar de la manera més impensable. Després de tres setmanes de setge, forçat pel poder borbònic local, un grup de dones del barri de la Ribera va iniciar la revolució brandant les campanes de la basílica de Santa Maria del Mar. Aquesta revolució, formada per les classes populars dels barris mariners i que advocava per l’entrada de l’exèrcit austriacista i la proclamació de Carles d’Habsburg, estava liderada per Jerònima Peiró. Segons les fonts documentals, a la matinada del 9 d’octubre, aquell grup de dones va parar una emboscada a una companyia de Tercios de Castilla, els va desarmar i els va empresonar en una masmorra. Poques hores després d’aquell fet, el virrei hispànic Fernández de Velasco abandonava precipitadament la ciutat.