Tal dia com avui de l’any 1526, fa 498 anys, al castell de Simancas (corona castellanolleonesa), executaven pel mètode del garrot vil Antonio Osorio de Acuña, empresonat en aquella fortalesa des del 1521 per ordre de Carles de Gant (el net i successor dels Reis Catòlics), com a represàlia pel seu destacat paper en la Revolució Comunera castellanolleonesa (1520-1521). En el decurs d’aquella revolució —de marcat caràcter social i polític— els canonges de Toledo havien nomenat Acuña (que ja actuava com un dels líders del moviment) arquebisbe d’aquella arxidiòcesi amb la categoria de cardenal primat de Castella i de Lleó.

Acuña sempre va tenir existència polèmica. Era fill natural de Luis de Acuña, bisbe de Segòvia i membre destacat del “partit portuguès” que en la guerra civil castellanolleonesa (1475-1479) va donar suport a Joana, filla del rei Enric IV, mal anomenada “la Beltraneja” i casada amb el rei de Portugal, enfrontada a Isabel, germana del monarca i casada amb l’hereu al tron de Barcelona. Dotat d’una gran qualitat intel·lectual, va ser enviat a formar-se a Roma. I al tornar (1493) els Reis Catòlics, que ja havien derrotat els seus enemics interns i ja governaven els seus dominis, el van nomenar capellà de cambra, amb el propòsit d’humiliar el seu pare.

Va formar part del cercle més proper a Isabel la Catòlica, però a la mort de la reina es va convertir en un dels líders de les classes castellanolleoneses, totalment contràries que Ferran, per la seva condició de vidu de la reina, assumís el tron de Toledo en solitari. Segons les fonts documentals, Acuña va tenir un paper molt destacat en les Corts castellanolleoneses que es van celebrar després de la mort d’Isabel la Catòlica (1504), i que van proclamar reis Joana, mal anomenada “la Boja”, i al seu marit Felip d’Habsburg. Segons les mateixes fonts, hauria estat el que s’hauria encarat amb Ferran i li hauria etzibat: “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”.

El destí va girar totalment la truita. Després de la mort de Felip d’Habsburg i de la reclusió de Joana (1506), es va apropar a Ferran i va ser un dels seus col·laboradors mentre el Catòlic exercia la regència de Castella i Lleó (1506-1516). I quan Carles de Gant, el fill de Felip i de Joana va venir a la Península per prendre possessió dels dominis heretats (1518), es giraria contra ell i passaria a liderar un exèrcit comuner format, exclusivament, per religiosos. Acuña seria el paradigma d’aquell amplíssim segment social castellanolleonès, format per la baixa noblesa i els gremis, que sempre es van oposar al projecte de la unió dinàstica amb la corona catalanoaragonesa.