Tal dia com avui de l'any 1930, fa 96 anys, el vaixell HSM Harebell —de la marina de guerra britànica— evacuava els darrers 36 habitants (13 homes, 10 dones i 13 nens i nenes) de l'illa escocesa de Saint-Kilda, situada a unes 75 milles a l'oest de la costa central de les illes Hèbrides (al nord-oest d'Escòcia). Aquella comunitat evacuada era la darrera presència poblacional d'una societat que remuntava la seva existència a uns 7.000 anys. Des de l'edat dels metalls (mil·lennis VII a V aC) l'illa de Saint-Kilda havia estat habitada ininterrompudament.
El nom de l'illa de Saint-Kilda no obeïa a cap devoció religiosa, sinó que era fruit d'un error cartogràfic. La documentació medieval la identifica com l'arxipèlag de Skildar. Però, a partir del segle XVI, per alguna raó no provada les cartes de navegació modernes passen a anomenar-la Saint-Kilda. La teoria més acceptada és que, a causa d'un error de transcripció, Skildar —que en la llengua escandinava dels vikings, significaria "escut", pel dibuix sobre el mapa que formen l'illa principal i els illots que l'envolten— derivaria cap a Saint-Kilda.
L'evacuació d'aquells darrers pobladors responia a les duríssimes condicions de vida que havien suportat les generacions immediatament precedents. L'extrema dependència alimentària, sanitària de l'exterior (i que, en moltes ocasions, per les condicions meteorològiques era molt dificultosa), animaria el govern de Londres —presidit pel laborista escocès James R. Mac Donald— a ordenar l'evacuació. La majoria dels evacuats van ser emplaçats a Inverness —la capital de les Terres Altes escoceses— i se'ls va oferir ocupacions públiques.
Segons les fonts de l'època, la llengua d'aquella darrera comunitat era el gaèlic, amb importants influències de la llengua escandinava dels vikings que hi van arribar i es van mestissar amb la població autòctona cèltica (segles IX i X). Amb l'evacuació de 1930, el gaèlic de Saint-Kilda desapareixeria, progressivament, amb l'adaptació d'aquella comunitat als nous universos socioculturals, dominats per l'anglès. Però, tot i això, es produiria la paradoxa que l'Estat britànic reclutaria treballadors públics de Saint-Kilda que no coneixíem la llengua anglesa, única oficial.