Tal dia com avui de l’any 1610, fa 416 anys, a París, Jacques Brun, botxí oficial, executava François Ravaillac, l’home acusat i condemnat per l’assassinat del rei Enric IV, el primer Borbó al tron de França. El 14 de maig anterior, cap a les quatre de la tarda i al carrer de la Indústria de París, Ravaillac havia aturat la carrossa reial i havia apunyalat mortalment el rei. Tot i que Ravaillac era un home que mesurava dos metres i tenia una gran força física, sempre va planar l’ombra del dubte sobre la guàrdia del rei, que no havia pogut o no havia volgut fer res per a impedir l’atac de Ravaillac.
Es va sospitar que era un agent de la monarquia hispànica i que la guàrdia reial havia estat subornada. Després de brutals interrogatoris, la policia va resoldre que el magnicida era un catòlic radicalitzat que havia actuat per iniciativa pròpia. En aquest sentit, cal recordar que França havia estat sotmesa a unes tràgiques i devastadores Guerres de Religió (1562–1598) que s’havien saldat amb dotzenes de milers de morts, que els Borbons eren els caps del partit protestant i que Enric IV havia arribat al tron després de massacrar milers de catòlics, de batejar-se en la fe catòlica i de proclamar la cita “París bé que val una missa”.
Ravaillac va ser conduït a la plaça de la Grêve (que actualment s’anomena Place de l’Hotel de Ville), indret habitual d’execucions públiques, i hi va ser cremat en viu amb ferros al roig al pit, als malucs i a les cames, i amb sofre ardent a les mans. Poc després, li van abocar sobre les ferides una barreja de plom fos, oli bullent i resina ardent. I, finalment, el van lligar de peus i mans a quatre cavalls i va ser esquarterat. La impunitat amb què havia actuat va impulsar la creació d’una guàrdia que el 1622 va ser anomenada "Corps des Mousquetaires de la Garde Royale" (Cos de Mosqueters de la Guàrdia Reial).