Tal dia com avui de l’any 532, fa 1.494 anys, a l’hipòdrom de Constantinoble (llavors capital de l’Imperi romà d’orient), es produïa un rebombori que, al cap de les hores, derivaria en l’anomenada revolta de la Nika. Aquella revolta va tenir un extraordinari impacte en la societat del moment de la capital romana d’orient, fins al punt que, durant aquella crisi, l’emperador Justinià I —posteriorment anomenat el Gran— va romandre ocult esperant el moment per a fugir de la ciutat. El poder va aconseguir recuperar el control de la situació en bona part per la gestió de l’emperadriu Teodora, que va assumir la direcció del govern mentre el seu marit era ocult.

Aquella revolta va ser el punt culminant d’una crisi social i política de llarga durada que enfrontava els protopartits polítics dels blaus, format per l’aristocràcia i per les seves clienteles (les classes humils que hi estaven vinculades per qüestions econòmiques), i dels verds, integrat per negociants, artesans i jornalers. A més, professaven confessions diferenciades. Els blaus professaven el cristianisme calcedoni —el corrent eclesial oficial, que defensava la doble naturalesa divina i humana de Crist— i, en canvi, els verds practicaven el monofisisme —que veia a Crist com un líder polític i social de naturalesa humana i que l’Església considerava una heretgia.

Les competides curses de carros que se celebraven a l'hipòdrom i la dimensió heroica que adquirien els seus conductors —sovint idolatrats pels partidaris d’una o d’una altra facció— alimentaven aquella rivalitat, i les grades d’aquell gran edifici d’espectacles eren escenari habitual dels xocs violents entre blaus i verds. Però l’esclat de la Nika es va produir quan blaus i verds, conjuntament, es van rebel·lar contra el poder imperial. Els verds covaven un llarg ressentiment perquè sempre se’ls havia marginat i els blaus pensaven que, des que l’Imperi havia de comprar la pau als enemics que l’amenaçaven, se’ls espremia amb una càrrega impositiva exagerada.

Teodora va ordenar als generals imperials Mundus i Belisari que ataquessin els revoltats (blaus i verds, que ja estaven escampats per tota la ciutat i provocaven incendis) i els obliguessin a reconcentrar-se a l'hipòdrom. Completada aquella maniobra, la mateixa Teodora va ordenar la massacre dels revoltats. Segons les fonts documentals de l’època, van ser assassinats més de 30.000 partidaris de les dues faccions, que en aquell moment representaven el 10% de la població de la ciutat. En aquell cruent episodi també va ser-hi assassinat Flavi Hipaci, magister militum, el superior jeràrquic de Mundus i Belisari i candidat dels blaus a rellevar Justinià al tron imperial.