Tal dia com avui de l’any 1789, fa 235 anys, a Barcelona, esclatava una revolta urbana que duraria tres dies en protesta per l’augment desorbitat de preu dels productes alimentaris bàsics de l’època (pa, vi, carn, oli). Aquella revolta va ser anomenada "Rebombori del pa". Segons Rafael d’Amat, baró de Maldà i autor del diari “Calaix de sastre”, en tan sols sis mesos (des de l’agost de l’any anterior) el preu del pa s’havia incrementat un 50% i això havia provocat un formidable aldarull. Amat va deixar escrit que “s’alborotà de mala manera lo poble baix, passant a cremar totes les barraques del pa (botigues de despatx de pa) i lo pastim (el forn municipal que tenia el monopoli de la cocció)”.

Segons la investigació historiogràfica, aquell increment desorbitat (que va arrossegar el preu dels altres aliments bàsic) es va produir per la suma de tres factors. El primer, la collita escassa de l’estiu anterior, provocada per una sequera extrema. El segon, per l’existència d’una xarxa d’acaparadors i especuladors de gra, que actuaven amb la connivència de les autoritats borbòniques del país. I el tercer seria per la privatització del “pastim municipal”. Poques setmanes abans de l’esclat de la revolta, l’Ajuntament de Barcelona (controlat per elements locals afectes al règim borbònic) i el capità general González Bassecourt, havien adjudicat el “pastim municipal”, fins llavors gestionat pel gremi de flequers, a l’empresa privada Torres y Compañía.

A la protesta que es va concentrar a Pla de Palau, el capità general González Bassecourt va ordenar una càrrega de cavalleria contra els manifestants. I a les dels carrers del Born i del Raval, ordenaria la dispersió dels manifestants amb càrregues de la infanteria a baioneta calada. En tots dos casos, amb resultat de diversos morts entre els manifestants. L’endemà, espantat pel caire dels esdeveniments, González Bassecourt es refugiaria a la Ciutadella. Mentrestant, el comte d’Aranda —ministre plenipotenciari de Carles IV— el cessava fulminantment i el substituïa pel general de Lacy, que en arribar a Barcelona ordenaria rebaixar els preus a les xifres anteriors a la crisi, però que desfermaria una brutal repressió contra els líders de la revolta.