Tal dia com avui de l’any 1898, fa 125 anys, al port de l’Havana (capital de la, llavors, colònia espanyola de Cuba), esclatava el cuirassat Maine, de l’armada de guerra nord-americana. Com a resultat d’aquella explosió, el vaixell es va enfonsar i en van morir 261 dels 355 tripulants (3 oficials i 258 mariners). L’endemà de l’explosió, el grup de premsa nord-americà Hearst, propietari de diversos mitjans que abastaven importants segments de població del país, va responsabilitzar el govern espanyol i va contribuir, de manera decisiva, a crear un corrent d’opinió entre la societat nord-americana favorable a la intervenció armada a Cuba.
El cuirassat Maine havia estat avarat a la Drassana Naval de Nova York el 1889 i havia estat assignat al servei militar el 1895. Entre 1895 i 1898 va efectuar diversos viatges entre la costa atlàntica nord-americana i l’Havana (Cuba). Segons les fonts oficials, aquests viatges tenien la missió de protegir i evacuar la comunitat nord-americana a Cuba en cas de conflicte bèl·lic. Quan el Maine va iniciar el seu últim viatge (Hampton Roads, Virginia, 11 de desembre de 1897), la guerra de Cuba —que enfrontava els exèrcits independentista i colonial— ja feia dos anys que havia esclatat, però cap dels contendents havia aconseguit desequilibrar el conflicte a favor seu.
Durant els dies posteriors a l’explosió, els governs espanyol i nord-americà van crear sengles comissions d’investigació, que no van consensuar les causes d’aquell fet. Mentre que els espanyols assenyalaven un problema a l’interior del vaixell com el causant de l’explosió, els nord-americans sempre van sostenir que el Maine havia estat impactat per un torpede disparat a propòsit des d’un destructor colonial. Sigui com sigui, el president McKinley va declarar la guerra a Espanya. El 25 d’abril de 1898, setanta dies després de l’explosió del Maine, l’exèrcit nord-americà desembarcava a Cuba. I el 12 d’agost de 1898, el govern espanyol del liberal Sagasta signava la rendició.