Tal dia com avui de l'any 1170, fa 856 anys, les costes del, llavors, comtat independent d'Holanda (entitat política integrada en el Sacre Imperi Romanogermànic), eren afectades per una marea ciclònica que va superar les dunes de les platges —que actuaven com a dics naturals de contenció— i que va inundar dotzenes de pobles i milers de jornals de terra. Aquella marea ciclònica és el primer fenomen d'aquestes característiques de la història d'Europa que va ser documentat. Els annals de l'època van parlar de milers de víctimes —en alguns casos es parla de fins a 100.000—, però la historiografia moderna estima que la xifra estaria situada sobre els 2.000.
Una marea ciclònica és un fenomen natural produït pels vents d'una tempesta o d'un cicló que provoca l'augment sobtat del nivell del mar i que arrossega grans masses d'aigua terra endins. Aquest fenomen es produeix per l'efecte del xoc de dues masses d'aire, una de calenta en superfície —producte d'un episodi, excepcional o no, d'altes temperatures— i una de freda en altura. Aquesta mena de fenòmens són típics de les zones tropicals, però, esporàdicament, afecten també regions de clima temperat. A l'alta edat mitjana, la regió del Mar del Nord era lleugerament més càlida que en l'actualitat i els annals parlen de diversos episodis de marees ciclòniques.
Aquella marea ciclònica seria anomenada Allerheilignevloed ('Indundació de Tots Sants') i tindria uns efectes devastadors sobre el territori que va inundar. A més dels dos milers de víctimes humanes, van morir ofegats centenars o potser milers de caps de bestiar (vaques i ovelles), van ser destruïts diversos pobles, es van sorrejar els canals de navegació que eren vies tradicionals de comunicació, i alguns llacs d'aigua dolça es van transformar en badies marines (com l'antic llac Flevo, actualment el recer marítim de Zuiderzee) i van quedar arruïnats. També es va produir el redibuix de la línia costanera, amb l'aparició de les noves illes de Texel i Wieringen.