Tal dia com avui de l’any 1836, fa 182 anys, el govern espanyol presidit pel liberal moderat Francisco Javier de Istúriz, amb el vistiplau de la reina regent Maria Cristina, decretava la derogació de l’impost anomenat delme que l’Església havia cobrat als productors agropecuaris durant vuit segles. El delme era una taxa anyal que es pagava en espècies, inicialment equivalent al 10% de la producció, i que es destinava al sosteniment dels establiments eclesiàstics, com parròquies i monestirs. A principi del segle XIX, a Catalunya, els productors agropecuaris pagaven delmes anyals a l’Església que podien oscil·lar entre el 5% i el 20%, en funció del territori i del producte. Aquestes diferències s’havien consolidat en el decurs dels segles, fruit dels acords que, regularment, establien i protocol·litzaven l’estament eclesiàstic i els productors agropecuaris.

Les fonts documentals revelen que, per exemple, en molts pobles situats dins dels límits de la diòcesi de Vic (actuals comarques d’Osona, Bages, Anoia i Segarra), als segles XVII, XVIII i XIX el delme sobre la producció de cereals (blat, mill, ordi, civada, espelta) era del 10%. En canvi el delme sobre la producció de llegums (faves, fesols, guixes) i sobre la producció de plantes destinades a usos industrials (cànem, vímet, lli, raïm) s’incrementava, generalment, fins al 15%. Finalment, la taxa més carregosa s’aplicava sobre la producció de carn ovina i es podia elevar fins al 20%. Excepcionalment, alguns pobles havien aconseguit pactar l’alliberament del delme sobre els productes que es considerava que estaven destinats al consum domèstic: fruits secs, hortalisses i fruites.

Amb tot, la derogació del delme no va representar un cop financer a l’estament eclesiàstic. Només canviaria la caixa recaptadora, atès que, més endavant, els successius governs espanyols crearien contribucions directes sobre el patrimoni que, de forma negociada i pactada, es derivarien a l’estament eclesiàstic. En canvi, els negociants rurals catalans que durant segles havien arrendat la intermediació del cobrament dels delmes a canvi d’unes importants comissions quedarien comercialment desarticulats. Amb la derogació del delme es posava també fi a una pràctica introduïda amb el feudalisme (any 1000) que havia aconseguit resistir tant el desmuntatge del sistema (guerres dels Remences del segle XV), com la progressiva mercantilització de l’economia catalana (segles XVI, XVII i XVIII).  

Imatge: Quadre de Pieter Brueghel (segle XVI) / Museu de Belles Arts de Lille (França)