Tal dia com avui de l’any 1936, fa 89 anys, a Guernica (Biscaia, Euskal Herria), es constituïa el primer govern d’Euskadi des de la derogació dels Furs (21 de juny de 1876). Els territoris forals bascos (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa) havien disposat d’un autogovern —anomenat Furs— creat i desenvolupat durant els segles XIII i XIV i que seria vigent, ininterrompudament, fins que, a les acaballes de la tercera guerra Carlina (1876) —coincidint amb l’inici del règim de la Restauració borbònica (1874-1923)—, seria definitivament desballestat. La constitució d’aquell primer govern de la contemporaneïtat representava la restauració i l'adaptació a la modernitat de l’històric sistema constitucional basc.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) ja havia esclatat i una part dels territoris forals (meitat oriental de Guipúscoa i meitat sud d’Àlaba) estava ocupada per les forces rebels. En aquell context crític, els alcaldes dels pobles, les viles i les ciutats lliures de l’ocupació rebel es van reunir a la històrica Casa de Juntes de Guernica i van elegir —per unanimitat— Joseba Andoni Agirre, del PNB (Partit Nacionalista Basc), primer lehendakari (president) de la contemporaneïtat. Tot seguit, Agirre va formar un govern de concentració amb consellers de tots els partits i sindicats, excepte de la CNT-FAI. Aquesta exclusió obeïa a l’onada de criminalitat que aquest sindicat havia desplegat a Catalunya.

Euskadi —aïllada de la zona republicana— es va governar com un estat independent. Agirre va crear la policia foral basca (Ertzaintza), que resultaria un instrument imprescindible per a garantir la llibertat ideològica i religiosa i per a protegir la propietat privada. A diferència del que passava a la Catalunya governada pel president Companys i pel Comitè de Milícies Antifeixistes, no es van produir persecucions, segrestos ni assassinats de persones d’ideologia conservadora i de confessió catòlica. Tampoc no hi va haver expropiacions ni saquejos. Per aquest motiu, la zona controlada pel govern de Guernica va ser anomenat l’oasi basc.

Durant el seu govern, Agirre va batre moneda pròpia —a partir de l’existència del Tresor Públic basc—; va crear un aparell judicial basc (Audiència, tribunals civils i tribunals militars), una xarxa d’estudis superiors pròpia (Euskal Herriko Unibertsitatea) i un exèrcit regular i una marina de guerra bascos, formats per 40.000 efectius i reclutats entre els partits i sindicats de la societat basca. El govern Agirre va governar des de Guernica fins que, el juliol de 1937, els rebels van ocupar Bilbao. A partir d’aquell moment, l’executiu basc —presidit pel lehendakari Agirre— continuaria la seva obra de govern des de l'exili: Santander, Barcelona, París, Nova York i, de nou, París.