Tal dia com avui de l’any 1912, fa 112 anys, entrava en funcionament el Canal de l’Esquerra de l’Ebre, l’artèria principal d’un sistema de reg format per més de 100 quilòmetres de canalitzacions d’aigua (canal, séquies principals i séquies secundàries), que transformaria en regadiu 12.691 hectàrees de secà rigorós. El canal, pròpiament, té una longitud de 50 quilòmetres. Pren les aigües del riu Ebre a l’Assut de Xerta i discorre en paral·lel al marge esquerre del riu, travessant els termes municipals de Xerta, Tivenys, Tortosa, l’Aldea, Camarles, l’Ampolla i Deltebre. El canal desaigua al mateix riu, al seu marge esquerre, prop de la seva desembocadura, als muntells de Tramuntana, a l’extrem oriental de l’hemidelta nord.

La història d’aquella obra va començar cinc anys abans. El 18 de juny del 1907, a Tortosa, s’havia reunit la primera Junta General de la Comunitat de Regants, que aprovaria les ordenances, el reglament i el primer govern d’aquella nova institució. Aquella Junta primigènia estava formada pels principals propietaris de les terres beneficiàries d’aquella obra: 99 propietaris que aplegaven unes 17.000 hectàrees, i va elegir com a president l’advocat i polític Josep Cañé Baulenas. Els propietaris que formaven aquella primera junta van hipotecar la totalitat dels seus patrimonis per a contractar l’adjudicació de les obres. El 30 de març del 1908, la Junta contractava l’execució de les obres per un import de 17 milions de pessetes (l’equivalent actual a 200 milions d’euros).

Les obres s’iniciaven el 22 d’octubre del 1907, d’acord amb el projecte redactat per l’enginyer Rafael Izquierdo Jáuregui. En el decurs de les dècades posteriors, s’ampliaria la xarxa de séquies secundàries fins a assolir la totalitat de l’actual zona irrigada. La xarxa de reg del Canal de l’Esquerra de l’Ebre representaria un salt substancial de les economies locals de la seva zona d’influència. Amb l’arribada de l’aigua a les finques, els tradicionals conreus de secà (olivera, cereal) serien substituïts per conreus de regadiu (hortalissa, farratges, arbres de fruita dolça i arrossars), que incrementarien notablement el rendiment de l’activitat agrària de la zona. Actualment, reuneix una comunitat de més de 4.300 famílies pageses.