Tal dia com avui de l’any 565, fa 1.557 anys, a Constantinoble (capital de l’Imperi romà d’Orient o Imperi bizantí) era enterrat solemnement l’emperador Justinià, que havia impulsat l’ambiciós projecte Recuperatio Imperii, que perseguia la restauració de l’Imperi romà en la seva plenitud. Justinià (Tauresium, actual República de Macedònia del Nord, 482) va ser l’últim emperador bizantí que va tenir el llatí com a llengua d’ús habitual i la seva administració va ser un model pels diversos regnes germànics (francs, visigots, ostrogots, vàndals) de l’Europa occidental.

També durant el seu regnat l’Imperi bizantí va assolir la seva màxima expansió territorial: va conquerir i dominar les antigues províncies romanes del nord-oest d’Àfrica (entre Tunis i Ceuta); les grans illes de la Mediterrània occidental (Malta, Sicília, Sardenya, Mallorques); la península italiana (des de Calàbria fins a la vall del Po); i la cornisa mediterrània de la península ibèrica, des de la desembocadura del Xúquer (tot i que alguns autors afirmen que també hauria dominat l’actual València cap i casal) fins la punta de Gibraltar.

Durant la dominació bizantina (552-619), el territori del que, més endavant, seria el sud valencià (valls dels rius Xúquer i Segura; i possiblement del riu Túria); va conèixer una etapa de fort creixement econòmic i de recuperació cultural i urbana. Segons les fonts documentals, va sorgir un comerç molt actiu —basat en l’exportació de productes agraris— entre aquest territori peninsular, la resta de províncies bizantines de la Mediterrània i la metròpoli imperial, que va ser especialment beneficiós per les oligarquies latifundistes d’origen hispanoromà.

Durant aquest període van ressorgir diverses ciutats fundades durant l’època romana que durant els darrers segles de l’Imperi (III a V) havien entrat en crisi: Ilice (Elx);  Bigastrum (Bigastre); Orcelis (Oriola) o Cartago Spartaria (Cartagena) que seria la capital del territori bizantí peninsular. I possiblement, també, la ciutat de Valentia (València). La informació d’aquest període és molt escassa, però pel que sabem d’altres territoris propers que van ser conquerits i dominats pels bizantins, la religió ortodoxa va ser convertida en la confessió oficial i majoritària d’aquelles societats.