Tal dia com avui de l’any 801, fa 1.222 anys, l’emperador Carlemany nomenava Berà primer comte carolingi de Barcelona. Aquest nomenament es feia efectiu vuit mesos i mig després de l’entrada de l’exèrcit carolingi a Barcelona (4 d’abril de 801), que s’havia produït de forma pactada. La població de la ciutat (de cultura llatina, de religió cristiana i d’ètnia hispanoromana) havia pressionat la guarnició àrab per rendir la plaça i per obrir les portes de la muralla. A canvi, les elits civils de Barcelona s’havien compromès a intercedir davant el comandament carolingi per garantir una sortida dels àrabs sense vessament de sang.
Berà, el nou delegat del poder central carolingi era un producte de l’exili que s’havia produït durant la invasió àrab del quadrant nord-oriental peninsular (províncies de la Tarraconense i de la Narbonense). Aquell exili s’havia establert en els dominis meridionals del regne dels francs (717-723) i, posteriorment, durant l’empresa carolíngia de recuperació del territori (757-801) havia format part dels exèrcits de Carlemany. Berà era fill del comte Guillem de Tolosa (delegat del poder franc a la vall mitjana de la Garona i descendent de l’elit de l’exili que s’havia mestissat amb les oligarquies de la terra d’acollida).
L’origen carolingi de l’estat cristià català-llenguadocià (l’anomenada Marca de Gòtia) tindria una importància cabdal. Mentre que les oligarquies dels estats cristians peninsulars (Aragó-Navarra-Castella i Lleó-Astúries-Galícia) van fabricar una ideologia “hispanista” per legitimar la seva existència (l’ambició de restaurar l’estat hispanovisigòtic que havia col·lapsat l’any 711, amb la invasió àrab); les elits de la Marca de Gòtia, de fàbrica carolíngia, sempre van tenir la seva mirada orientada cap al nord (cap al nucli del món franc). Una clara manifestació d’aquestes ideologies oposades seria la ràpida penetració, a Catalunya, de l’escriptura i de la litúrgia carolíngies.