Tal dia com avui de l'any 1902, fa 115 anys, Barcelona quedava paralitzada per la convocatòria d'una vaga general que reivindicava la jornada laboral de 9 hores. Més de 100.000 treballadors la van secundar i tota la indústria de la ciutat i del pla de Barcelona va quedar aturada durant 7 dies. Un veritable èxit considerant que la UGT no la va secundar i que la CNT encara no tenia capacitat de mobilització. La convocatòria havia estat anunciada 3 dies abans, i des del dia 14 els treballadors de la metal·lúrgia, dels transports i dels forns de coure pa -els sectors amb més conflictivitat laboral- ja estaven en vaga.  Ràpidament s'estendria pels centres industrials del país: Reus, Sabadell, Terrassa i Vilanova.

A principis del segle XX la legislació laboral que regulava la relació entre patrons i treballadors era pràcticament inexistent. El paisatge de la indústria catalana -i de l'europea i nord-americana en general- estava dominat per una relació d'explotació laboral. A les jornades laborals inacabables (de 12 a 16 hores diàries i de 6 a 7 dies a la setmana, en funció del sector o de la fàbrica en qüestió) s'hi sumaven unes condicions de seguretat i d'higiene pròpies d'un sistema esclavista. Aquella vaga va ser el punt d'inici d'un període de fortes tensions socials que, per la falta de voluntat negociadora de la patronal -si més no dels seus elements dirigents- culminaria amb la Setmana Tràgica del 1909.

L'Estat espanyol va respondre amb l'ús de la força. La repressió armada practicada per les forces militars espanyoles contra els obrers es va saldar amb 12 morts, 44 ferits greus i més de 500 dirigents sindicals empresonats. En aquella vaga es va posar -per primer cop- de manifest una profunda esquerda en el moviment obrer que marcaria la política catalana els anys immediatament posteriors: d'una banda l'obrerisme catalanista majoritari -de tarannà negociador-, i de l'altra un obrerisme minoritari implantat a propòsit -sorollós i violent- que, perversament, presentava la idea de Catalunya com un element identitari de la burgesia catalana i perjudicial per als interessos de la classe treballadora catalana.