Tal dia com avui de l’any 986, fa 1.034 anys, a Aquisgrà (actualment al land alemany de Rhin del Nord-Westfalia) era coronat Lluís V, que seria el darrer rei dels francs de la dinastia carolíngia i el primer monarca francès que no rebria el jurament de vassallatge del comte de Barcelona. La cruenta guerra civil a la cort d’Aquisgrà entre les diferents branques menors de la casa reial, havia convertit Lluís V, en la darrera esperança de la nissaga carolíngia.
Per aquest motiu, els seus pares (els reis Lotari i Emma) el van casar —amb tan sols quinze anys— amb Adelaida d’Anjou, que en tenia trenta-cinc i ja era dos cops vídua. Aquell matrimoni polític (982) tenia el propòsit de consolidar l’aliança entre la casa reial carolíngia i la casa comtal de Folc d’Anjou (anomenat “el Falcó Negre”); que tenia el domini sobre un ampli territori a la vall baixa del Loira. No obstant això, quan va ser coronat ja s’havia divorciat (984).
Aquella separació va empitjorar el paisatge polític francès: els poderosos Anjou no ho van acceptar, i van passar d’aliats a enemics de Lluís V. En aquell context, Lluís V no va tenir força política per a reclamar al comte Borrell de Barcelona el jurament de vassallatge (que no l’hi havia prestat a causa de la negativa de Lotari a auxiliar els comtats catalans durant el saqueig d’Almansur). D’aquesta forma, es va produir la independència de facto dels districtes comtals de Barcelona, Girona, Osona i Urgell (985-987).
Lluís V, anomenat l’indolent, es convertiria en la manifestació més evident de la decrepitud carolíngia. Va morir sense descendència legítima el 987 a causa d’una misteriosa caiguda del cavall. Va ser succeït per Hug Capet, membre d’una branca menor de la nissaga carolíngia en lluita amb la casa reial. I aquesta seria la definitiva causa que esgrimiria el comte de Barcelona (que també era membre d’una branca menor de la casa reial); per a negar el jurament de vassallatge a la nova casa reial franca.