Tal dia com avui de l'any 1814, fa 203 anys, retornava a les Espanyes el rei Ferran VII després d'haver estat 6 anys “hoste d'honor” de Napoleó Bonaparte al País Basc francès. Ho feia a través dels Pirineus empordanesos. L'any 1808 -sis anys abans- havia protagonitzat un truculent cop d'Estat que provocaria l'abdicació de Carles IV -el seu pare- i el cessament de Godoy -el privat del Rei-, en un fosc episodi que la historiografia espanyola ha anomenat el Motín de Aranjuez. Ferran tenia un llarg historial en maniobres conspiratives cortesanes i en aventures colpistes. Però Aranjuez va ser l'episodi culminant dels conflictes oligàrquics i el definitiu en la seva carrera cap al tron de les Espanyes.
En aquella primera etapa només va regnar 3 mesos. Napoleó va convocar a Baiona els dos Borbons espanyols -el pare i el fill- amb el pretext de posar pau a la família. Una cita amb pudor de parany que els va resultar ineludible, perquè Bonaparte -en virtut de l'aliança anti-britànica subscrita entre França i Espanya- ja tenia el control de la política espanyola -60.000 soldats francesos escampats arreu de les Espanyes- molt abans de l'entronització del seu germà Joseph Bonaparte. A Baiona els Borbons espanyols van abdicar a favor de Joseph Bonaparte -el germà de Napoleó- a canvi d'un castell a França i d'una assignació anual de 34 milions de reals (l'equivalent actual aproximat a 120 milions d'euros).
Ferran VII
Durant el pretès exili, Ferran va sol·licitar a Napoleó que l'adoptés com a fill. Per guanyar-se el favor de Bonaparte va invertir part de l'assignació en l'organització de fastuoses festes i solemnes misses que celebraven les victòries militars napoleòniques a Europa. Però quan l'estrella de Napoleó es va apagar, Ferran va maniobrar un apropament amb els diputats de les corts de Cadis que havien promulgat la Constitució de 1812, la Pepa. La sorpresa va saltar quan en recuperar el tron de Madrid va liquidar la Pepa i va iniciar una repressió ferotge contra els polítics d'ideologia liberal. Va ser llavors que la cultura popular hispànica li va canviar el sobrenom del deseado pel d'el felón, que significa traïdor.