Tal dia com avui de l'any 1129, fa 888 anys, les jerarquies catòliques reunides en Concili a Troyes donaven carta de naturalesa a l'Orde del Temple. Havia estat fundada 10 anys abans a la Xampanya, un comtat semi-independent en l'òrbita política de la corona francesa, situat a uns 100 kilòmetres a l'Est de París. Va ser creada per un grup de 9 militars en el context de la Primera Croada, amb el propòsit -si més no oficialment- de vetllar per la seguretat dels cristians que pelegrinaven a Palestina. El cert, però, és que les potències europees havien posat els ulls sobre la regió -en poder del califat de Damasc- per obrir un canal comercial amb l'Orient.
Només dos anys després (1131) l'Orde penetrava a la península Ibèrica. Ho feia a través del comte barceloní Ramon Berenguer III -la figura política més destacada dels comtats independents catalans-. En morir va testar a favor de l'Orde el castell de Granyena (Segarra) que seria el primer establiment templer a Catalunya. Poc després van passar al castell de Vallfogona (Conca de Barberà), situat estratègicament en la capçalera del riu Corb -que s'orienta cap a les planes de Lleida-. Els templers van jugar un paper molt destacat en el procés d'incorporació de la Catalunya Nova al comtat de Barcelona, contribuint a refermar el seu lideratge en el context català.
El castell de Vallfogona de Riucorb
Els templers van ser decisius en l'etapa més crítica de la història medieval catalano-aragonesa. Després de la derrota de Muret (1213) i la mort del rei Pere I, van acollir, protegir i educar el seu hereu, Jaume I, llavors un nen de 5 anys. Sense la intervenció templera, la Corona d'Aragó hauria estat trossejada i repartida entre França i Castella. L'aliança entre els templers i la corona -i de retruc les classes mercantils barcelonines- va ser sempre molt sòlida i compromesa. Els templers van ser la punta de llança en la conquesta de Tortosa, de Lleida, de Palma i de València. I els ideòlegs de l'expansió mediterrània catalano-aragonesa.