Tal dia com avui, fa 471 anys, s'inaugurava el Concili de Trento (llavors una República teocràtica), que va significar la resposta coordinada i institucionalitzada de les jerarquies catòliques a l'expansió del protestantisme i al fenomen del paganisme (les pràctiques religioses arrelades en la cultura popular). A Catalunya les reformes dictades a Trento són visibles des del principi. Però es fan especialment paleses a partir de la celebració del Concili Provincial Tarraconense (1598), que converteix Catalunya en la punta de llança europea -el laboratori de proves- de la persecució, de la repressió i de l'extermini de persones i grups dissidents amb l'ortodòxia catòlica.
A Catalunya -durant la centúria del 1500- hi conviuen diversos grups religiosos -amb un component sociològic i ideològic- que si bé no estaven tolerats pel poder -les jerarquies catòliques- tampoc havien patit episodis de persecució massiva. A partir del Concili de Trento es va desfermar una onada persecutòria terrible. A Catalunya -relativament alliberada dels excessos de la Inquisició- va ser el pretext perfecte dels estaments de poder -les autoritats civils- per uniformitzar i enquadrar la societat seguint els preceptes que dictaven les noves polítiques. Un nou model -que triomfava arreu d'Europa- consistent a enterrar l'espiritualitat medieval i bressolar la modernitat de pensament científic: l'Estat.
El catolicisme ideològic havia estat convertit en pensament únic i oficial. I la seva litúrgia en un instrument d'adoctrinament polític. Es van produir onades de detencions, tortures i execucions de bruixes i de bruixots -practicants de cerimònies màgiques- llevadores i fetilleres -transmissores de coneixements ancestrals-; luterans i hugonots -que trobem en les elits intel·lectuals i en les classes més humils generalment d'origen occità-; gais i lesbianes -de totes les edats i condicions socials-; escriptors i lliurepensadors -opositors al règim de terror-; i metges i cirurgians que robaven cadàvers per a consagrar-los a la ciència. Una brutal depuració convertida en pretesos actes de cohesió social. I execucions -sobretot les cremacions- convertides en espectacles públics de masses.