Tal dia com avui de l’any 1751, fa 273 anys, el notari i escriptor valencià Carles Ros i Herbera (València, 1703 – 1773) documentava, per primer cop en la història, la cerimònia de la plantà i de la cremà d’una sèrie de figures efímeres construïdes a propòsit. Aquell esdeveniment era una manifestació primigènia del fenomen festiu que acabaria sent les actuals Falles de València, que es cremen per la diada de Sant Josep. Posteriorment, el 1784, fa 240 anys, apareixeria el primer document públic relacionat amb aquesta festa. Era una ordenança de l’Ajuntament de València que regulava aquesta activitat. Per raons de seguretat, prohibia la crema de falles en carrers estrets, i obligava a fer-ho en espais grans i allunyats de les cases.

Aquesta documentació primigènia té una antiguitat que no arriba als tres segles. Però altres fonts documentals revelen que la cremà és una manifestació festiva que es remunta als segles XIV i XV. A la València baixmedieval ja es celebrava la cremà, com una festivitat pagana que marcava la fi de l’hivern (símbol de la foscor i la mort) i l’inici de la primavera (símbol de la claror i la vida), i que les jerarquies eclesiàstiques feien coincidir amb la diada de Sant Josep. Aquest trànsit s’expressava amb l’encesa de fogueres; com ho feien, també, en algunes valls del Pirineu que, durant la conquesta catalanoaragonesa de Jaume I (segle XIII), havien nodrit els contingents colonitzadors que havien format la nova societat valenciana.

En aquelles primeres manifestacions, la gent llançava a la foguera, de forma espontània, andròmines i eines inservibles. I els fusters llançaven a la foguera mobles vells, com una manera simbòlica de cridar a superar una època passada i evocar una nova etapa de prosperitat professional. Però a mesura que la festa es consolidava, apareixerien les primeres figures representatives, anomenades ninots, construïdes amb l’objectiu de projectar un missatge crític amb el poder establert, que acabarien substituint les andròmines i els mobles vells. Aquestes figures representatives, anomenades falles, tindrien el seu origen en la iniciativa veïnal, a diferència d’altres festes d’origen medieval promogudes pels gremis.