Tal dia com avui de l’any 1924, fa 95 anys, el general Carlos de Lossada y Canterac, nomenat governador civil de Barcelona pel règim dictatorial de Primo de Rivera, es reunia al Palau de la Mancomunitat (actualment Palau de la Generalitat) i, de conformitat amb les instruccions rebudes pel directori militar, designava a dit els nous càrrecs de la institució. La Mancomunitat (l’organisme preautonòmic creat per Prat de la Riba el 1914) havia estat intervinguda el mes de desembre anterior, tres mesos després del cop d’estat del general Primo de Rivera, que havia resolt la destitució de tots els càrrecs electes municipals i provincials i la seva substitució per elements procedents del caciquisme polític, econòmic i sociològic.

En aquella sessió, el general Lossada va intervenir com a president accidental de la Mancomunitat i va nomenar Alfons Sala i Argemí, senador vitalici per designació del rei Alfons XIII, nou president; com a vicepresidents, Salvador de Samà, marquès de Marianao, Francesc Xammar, Joan Baptista Vives i Eduard Fonsdebiela, i com a secretaris, Jaume Bartrina, Albert Castañé, Sebastià Solé i Sole, i Antonio Pons i Arola. Tots tenien en comú una llarga trajectòria política anticatalanista i antiobrerista i un origen social oligàrquic. El cas més paradigmàtic era el de Sala i Argemí, que anys més tard (1936) se sumaria a la rebel·lió militar contra la República i es convertiria en un dels elements destacats dels primers anys del règim franquista a Catalunya.

Aquell nou govern no es va imposar amb el propòsit de continuar la tasca que la Mancomunitat havia desplegat durant els seus deu anys de vigència: creació d’escoles elementals i professionals, d’equipaments culturals i d’infraestructures viàries, fèrries, portuàries, aeroportuàries i de telefonia, entre d’altres. El propòsit era desballestar la institució i la seva obra de govern. Sala i Argemí i el seu equip de demolició es van limitar a seguir les instruccions dictades per Primo de Rivera, que considerava que la tasca modernitzadora de la Mancomunitat “ayudaba a deshacer la gran obra de unidad nacional”. El 20 de març de 1925, Sala i Argemí tancava definitivament la Mancomunitat i l’any següent Alfons XIII el premiava nomenant-lo comte d’Egara.

Imatge: Alfons XIII, Milans del Bosch i Primo de Rivera / Wikimedia