La declaració de guerra hispànica fa que Catalunya posi les bases d'un estat

Tal dia com avui de l’any 1640, fa 386 anys, i en el marc de la crisi fabricada expressament per la cancelleria hispànica —en aquell moment dirigida pel comte-duc d’Olivares (1627-1640)— amb l’objectiu de destruir la relació bilateral Catalunya-poder central de la monarquia hispànica (Catalunya era un estat semiindependent dins del conglomerat hispànic), enderrocar l’edifici polític i institucional català i convertir el Principat en una simple província de Castella, es reunia la Junta de Braços —l’equivalent a l’actual Parlament— i aprovava una sèrie de lleis que anticipaven la proclamació de la República catalana (17 de gener del 1641) i la creació de l’estat català (1641-1652/59).

Aquella reunió es va celebrar després de tres fets de gran importància: l’inici de la Revolució catalana, que s’havia produït durant l’anomenat Corpus de Sang (7 de juny del 1640); la declaració de guerra a Catalunya signada pel rei hispànic Felip IV (1 de setembre del 1640), i la signatura de l’aliança política i militar entre el Principat de Catalunya i la monarquia francesa (7 de setembre del 1640). Tot i això, els investigadors d’aquell període de la nostra història —com el professor Simón i Tarrès— afirmen que en aquell moment l’estratègia catalana no era, encara, la de trencar definitivament amb la monarquia hispànica, sinó la d’obligar el rei i els seus ministres a asseure’s a negociar.

Aquestes mesures, que tenien caràcter de llei, serien bàsicament: suspendre momentàniament l’autoritat del rei hispànic Felip IV (la Junta de Braços ho podia fer emparant-se en les Constitucions de Catalunya, signades pel monarca); decretar lleves generals per a reforçar el Reial Exèrcit de Catalunya; creació de juntes de guerra i del tresor, per a dirigir militarment i sostenir econòmicament l’exèrcit català, i presa de les fortaleses que custodiaven les fronteres del Principat de Catalunya, amb l’objectiu posat a rebutjar la més que previsible invasió hispànica del país. Aquestes mesures entrarien progressivament en vigor, i a la proclamació de la República catalana (gener, 1641) ja estaven plenament implantades.