Tal dia com avui de l’any 1907, fa 114 anys, el ple de l’Ajuntament de Barcelona presidit per l’alcalde Domènec. Sanllehy i Alrich (del Partit Liberal), aprova la constitució del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Aquell nou cos va ser creat amb el propòsit de complementar, a curt termini; i rellevar, a mitjà i llarg termini la Guàrdia Municipal de Barcelona, fundada el 1843 per l’alcalde Josep Bertran i Ros (també del Partit Liberal), que a principis del segle XX s’havia convertit en un cos policial decadent i inoperatiu. Segons les fonts, l’any abans de la creació de la Guàrdia Urbana, dels 850 agents que formaven part de la Guàrdia Municipal, només la meitat tenien aptituds físiques per patrullar pels carrers de la ciutat.

També les fonts revelen que l’alcalde Sanllehy es va negar a dissoldre la Guàrdia Municipal, i esgrimint qüestions humanitàries va desarmar i ressituar en diferents àrees de l’Ajuntament més de 200 guàrdies que ja no tenien condicions físiques per exercir funcions policials i va mantenir els 650 restants en tasques de custòdia i vigilància d’edificis i serveis públics. Simultàniament, aconseguia que la Comissió de Governació de l’Ajuntament  aprovés la creació del cos de la Guàrdia Urbana; que com la Guàrdia Municipal, també estaria sota les ordres de l’alcaldia. La primera dotació de la Guàrdia Urbana de Barcelona estava forma per un cap, dos oficials i 196 guàrdies; que van ser destinats a tasques de control del trànsit rodat a l’Eixample.

Passats catorze anys (1921), en un context de grans mobilitzacions socials i en plena onada de violència a causa del fenomen dels pistolerismes patronal i sindical, el ple de l’Ajuntament de Barcelona, presidit per l’alcalde Antoni Martínez i Domingo (de la Lliga Regionalista) va aprovar la unificació definitiva dels dos cossos policials de titularitat municipal; que passaria a anomenar-se, únicament, Guàrdia Urbana. Amb aquesta mesura es pretenia millorar la capacitat operativa de la policia que depenia directament de l’alcaldia —més ben valorada per la ciutadania— amb l’objectiu de frenar la violència als carrers; i, sobretot, evitar la sortida de la Guàrdia Civil i l’exèrcit espanyols que reprimien les mobilitzacions populars amb foc real.