Tal dia com avui de l'any 1870, fa 156 anys, a Madrid, les Corts espanyoles votaven el nou monarca que havia de rellevar Isabel II, destronada i expatriada durant la Revolució Gloriosa (setembre, 1868). El general Prim, que amb els generals Serrano i Topete havia liderat aquell moviment revolucionari i que havia esdevingut el nou home fort de l'Estat espanyol, havia proclamat que "els Borbons són l'impediment més gran per a la modernització i la democratització d'Espanya". I havia presentat diversos candidats per rellevar la deposada Isabel II.
Durant els mesos precedents, els diferents grups de poder vinculats a les forces parlamentàries havien presentat fins a vuit candidats, però els que tenien més suports eren Amadeu de Savoia (segon fill del rei d'Itàlia), l'aristòcrata prussià Leopold de Hohenzollern, Ferran de Saxònia (vidu de la difunta reina Maria II de Portugal i pare del rei Lluís I de Portugal), i Antoni d'Orleans (cunyat de la deposada reina Isabel II). No obstant això, el general Prim i la formació que liderava s'havien inclinat, clarament, per Amadeu de Savoia.
En el resultat d'aquella votació va ser de 191 diputats a favor d'Amadeu de Savoia (principalment del Partit Progressista, del general Prim i de Manuel Ruiz Zorrilla) i de 27 diputats a favor d'Antoni d'Orleans (principalment del Partit Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo). En aquella votació, els 85 diputats de Partit Republicà Federal (liderat per Pi i Margall) va votar a favor de la constitució d'una República Federal. I els 20 diputats de la Comunió Tradicionalista ho va fer a favor del pretendent carlí Alfons de Borbó i Àustria-Este.