Tal dia com avui de fa 44 anys, Espanya votava la Llei per a la Reforma Política, l'última de les Lleis Fonamentals aprovades per les Corts franquistes. Aquesta votació va representar la consumació de l'harakiri legal del franquisme després de la mort del dictador un any abans. En aquell referèndum, a Catalunya, hi va participar un 73,9% del cens i va guanyar el sí amb un 93,4% dels vots. A Espanya el resultat va ser molt semblant i el sí al referèndum va obtenir un 94,17% dels vots i una participació del 77% sota la pregunta "Aprova el Projecte de Llei per a la Reforma Política?".
Aquesta llei va esdevenir l'instrument jurídic que el govern espanyol va utilitzar, en el context de la Transició, per eliminar les estructures de la dictadura, com ara les Corts franquistes, i va permetre convocar les primeres eleccions democràtiques, que es van celebrar el 15 juny de 1977, facilitant així el naixement de l'actual sistema democràtic espanyol. Alhora, cal remarcar que aquest referèndum va ser el primer cop que els ciutadans espanyols votaven amb sufragi universal des de la II República.
L'origen de la llei, però, es troba un any abans de la seva aprovació i es va promulgar per tal de buscar un pas de la dictadura a la democràcia a través de la idea de Torcuato Fernández-Miranda que deia "de la llei a la llei a través de la llei", que havia d'evitar buits legals. Per tant, es pot afirmar que la Llei per a la Reforma Política va ser una "voladura controlada del règim".