Tal dia com avui de l’any 1348, fa 674 anys, a Épila (regne d’Aragó), l’exèrcit del comte-rei Pere III derrotava les tropes de la rebel·lió anomenada Unió d’Aragó, formada per les classes nobiliàries aragoneses. Aquella rebel·lió s’havia gestat mig segle abans, quan la cancelleria de Barcelona havia renunciat a prosseguir l’expansió peninsular cap al sud (seguint la línia de la costa) per concentrar tots els esforços en l’empresa mediterrània. Després de la conquesta catalano-aragonesa del regne de Múrcia (1296-1304), les cancelleries de Barcelona i de Toledo havien fixat el límit territorial dels dos estats a la ratlla del riu Segura i, per tant, Jaume II renunciava a projectar els seus dominis cap al regne nassarita de Granada.

Quasi simultàniament (1282-1305), el casal de Barcelona havia incorporat als seus dominis les illes de Sicília i de Sardenya. Però aquestes empreses militars i el posterior repartiment de feus havien estat reservats al braç nobiliari català. En aquell context, el braç nobiliari aragonès s’havia sentit perjudicat i havia aprofitat diverses situacions crítiques (l’esforç reial en les campanyes siciliana i sarda, l’intent francès d’invasió del Principat de Catalunya) per arrencar concessions polítiques i econòmiques a la corona a canvi del finançament que requeria la resolució d’aquelles crisis. La pràctica abusiva d’aquella política de xantatge va fer que Aragó esdevingués, de facto, un estat quasi desvinculat de la Corona catalano-aragonesa.

A mitjans del segle XIV aquella situació s’havia descontrolat totalment. L’estament nobiliari valencià havia secundat l’exemple aragonès, tot i que les causes eren diferents (un retrocés en les quotes de poder davant l’empenta de les potents classes mercantils de València cap-i-casal). I en aquell context, Pere III —que, a diferència dels seus antecessors, era un monarca amb un perfil molt autoritari— va decidir liquidar el problema per la via de les armes. Després de la derrota de la rebel·lió aragonesa, la gran majoria de les concessions que les institucions d’Aragó havien segrestat durant l’etapa crítica, van ser reintegrades a la Corona. Segons algunes fonts, Pere III va esquinçar amb un punyal els privilegis de la noblesa aragonesa.