Tal dia com avui de l’any 1304, fa 718 anys, la Companyia Catalana d’Orient —anomenada, també, almogàvers—, comandada per Roger de Flor i formada per veterans de la guerra de la incorporació de Sicília a la corona catalanoaragonesa (1282-1294) derrotava clamorosament l’exèrcit otomà, integrat per una aliança militar de diversos estats turcs del centre d’Àsia. Aquella batalla, que es va lliurar prop de les muntanyes del Taure (a l’extrem sud de la península d’Anatòlia) va ser descrita per Ramon Muntaner, en les seves Cròniques, i la victòria catalana va allunyar, temporalment, l’amenaça que planava sobre Constantinoble, capital de l’Imperi Romà d’Orient.
La Companyia Catalana havia acudit a Anatòlia cridada per l’emperador d’orient Andrònic II, després que els otomans progressessin des del centre de la península d’Anatòlia cap a la costa mediterrània i amenacessin la capital bizantina. En aquell context, la Companyia Catalana va actuar com un cos de mercenaris que combatia a favor dels bizantins que els havien contractat. Segons la Crònica de Ramon Muntaner, en aquell episodi bèl·lic hi van participar, també, un grup de mercenaris alans (originaris de la riba del mar Caspi) que, en un moment determinat, es van discutir amb Roger de Flor i, en bona part, van desertar poc abans de l’inici de la batalla.
L’existència de la batalla de Cibistra i les conseqüències que se’n van derivar han estat qüestionades per alguns investigadors moderns. Però, en canvi, l’anàlisi dels esdeveniments immediatament posteriors a aquella batalla revelen que aquell enfrontament no tan sols va existir, sinó que va tenir una gran repercussió. Després de la desfeta turca a Cibistra, els bizantins van restaurar i consolidar el seu domini sobre la cornisa costanera de la península d’Anatòlia. I també, després de la batalla, els almogàvers van retornar a la península dels Balcans i van crear el seu propi estat: els ducats catalans d’Atenes i de Neopàtria.