Tal dia com avui de l’any 1871, fa 155 anys, a Londres —a la Freemason’s Tavern, seu de la Football Association anglesa—, Charles W. Alcock, secretari d’aquest organisme, presentava un projecte de competició concebut com un torneig eliminatori. Fins aquell moment, els més de cinquanta clubs que formaven part d’aquest organisme —creat el 1863— només jugaven partits amistosos i no tenien ni un calendari estable ni una competició oficial. La FA va convidar tots els seus afiliats al projecte d’Alcock i, malgrat que inicialment només s’hi inscriurien catorze clubs, amb aquesta iniciativa naixia la FA Cup, la primera competició de futbol de la història.
Els clubs que van participar en aquella primera competició van ser vuit clubs de la ciutat de Londres —el Barnes Green, el Crystal Palace, el Civil Service, el Marlow, l’Upton Park, el Clapham Rovers, el Wanderers i el Harrow Chequers—; altres clubs radicats en diverses ciutats dels comtats del sud d’Anglaterra —el Hitchin, el Maidenhead United, el Donington School, el Royal Engineers i el Reigate Priory—; i l’únic club no anglès —el Queen’s Park—, que participaria en aquesta competició fins que la Federació Escocesa de Futbol en va crear l'equivalent a Escòcia (Scottish Cup, 1873).
La final d’aquella primera edició es va jugar quatre mesos després (16 de març de 1872) en un camp de joc anomenat The Oval situat a Londres, al cèntric barri de Kennington; i va enfrontar el Wanderers —de Londres, i format per estudiants de classe benestant— i el Royal Engineers —de Chatham, al comtat de Kent, i format per oficials de l’exèrcit britànic. El resultat va ser 1-0 a favor del Wanderers, amb gol de Morton Betts al minut 15. D’aquesta forma, el Wanderers es convertia en el primer campió oficial de la història del futbol. Segons la crònica periodística de l’època, aquella final va ser presenciada per 2.000 espectadors.