Tal dia com avui de l’any 1518, fa 506 anys, a Estrasburg (llavors república municipal que formava part del Sacre Imperi Romanogermànic) començava un episodi d’histèria col·lectiva que seria anomenada la “pesta del ball”. Aquest episodi es va iniciar quan una dona anònima va començar a ballar, de forma totalment descontrolada, pels carrers de la ciutat. Segons les fonts documentals, al cap de poques hores se li havien afegit unes quaranta persones. I al cap d’un parell de dies ja eren més de quatre-centes les persones que formaven aquell estrany seguici.
Els metges de la ciutat van pensar que era una “pesta de la sang” que havia manllevat el seny d’aquelles persones, fent-les ballar compulsivament fins a esgotar-se i caure mortes. No obstant això, no van prescriure cap mena de medicament, perquè consideraven que el ball, pròpiament, era la millor teràpia per guarir aquella estranya malaltia i, fins i tot, van recomanar i aconseguir que les autoritats municipals contractessin músics per estimular el ball, evitar que els balladors s’aturessin i aconseguir que la pesta remetis.
Tot i això, durant les dues setmanes que va durar aquella “epidèmia” la majoria dels més de quatre-cents balladors afectats per aquell estrany succés acabarien morint, fruit de l’esgotament o a causa dels infarts provocats per aquella activitat. La investigació moderna estima que aquell episodi hauria estat causat per la ingesta d’un fonc al·lucinogen anomenat “banya del sègol” que habita a l’interior de l’espiga del sègol i de l’ordi. El consum del gra d’aquest cereal hauria transportat les propietats psicotròpiques del fong al producte finalista (pa, cervesa).