Tal dia com avui de l’any 793, fa 1.233 anys, un contingent de guerrers escandinaus, procedents de la costa de l’actual Noruega, desembarcava a l’illa de Holy, a la costa nord de Northúmbria, al nord d’Anglaterra (en aquell moment, regne independent de Bernícia) i atacaven el monestir de Lindisfarme. Aquell establiment monàstic, malgrat que estava situat sobre un escarpat penyal i en una punta de terra sobre el mar, no va poder resistir l’escomesa dels escandinaus, que, durant l’assalt van assassinar tota la comunitat monàstica i van saquejar i destruir tot l’edifici.
Lindisfarme, fundat al segle VII pel monjo irlandès Aidan, era, fins a la seva destrucció, el gran centre de cultura de la regió. Del seu scriptorium havien sortit grans obres com els Evangelis de Lindisfarne, còpia en llatí dels textos sagrats cristians. Aquests Evangelis van sobreviure a la destrucció i al segle X s’hi van afegir comentaris en anglès que serien uns dels primers testimonis escrits d’aquesta llengua. Aquell era la primera incursió vikinga fora del seu territori; per aquest motiu, se la considera el punt d’inici de l’Era Vikinga de les Navegacions.
Mig segle més tard ja havien portat a terme campanyes de saqueig i destrucció a la Mediterrània. A la tardor de l’any 859, un estol de 62 drakkars vikings, comandats per dos personatges anomenats Jarnsida i Hanstein, van atacar Empúries, llavors un petit port de la marca carolíngia de Gòtia, i el van destruir. Les mateixes fonts relaten que es van endinsar cap a l’interior i van destruir Banyoles. I que, poc després, van posar rumb a la Camarga i hi van passar tot l’hivern sense que ningú els molestés.