Tal dia com avui de l’any 1895, fa 128 anys, es produïa el Crit de Baire, l’aixecament que es va portar a terme de manera organitzada en trenta-cinc ciutats de la colònia espanyola de Cuba. Aquella operació va ser dirigida per José Martí, cap de l’exèrcit llibertador de Cuba, que en aquells moments dirigia el moviment des de Baire, una petita població a la zona muntanyosa de Sierra Maestra. Martí (l’Havana, 1853) era fill d’un militar valencià i havia passat part de la infantesa a la vila de Campanar (actualment un barri de València cap-i-casal). Martí moriria tres mesos després del Crit de Baire (19 de maig de 1985) en un episodi d’aquell conflicte.
Un altre dels líders independentistes que, a partir del Crit de Baire, adquiriria una gran rellevància seria Guillermo Montcada, descendent d’esclaus africans, que tenia el cognom d’un antic patró d’origen català que hauria estat el propietari de l'ingenio on vivia la seva família materna. Aquesta particularitat (tenir el cognom del patró) era habitual en el món de l’esclavitud americana. Montcada (Santiago de Cuba, 1841) va morir, també, poc després de Baire (5 d’abril de 1895) a causa de la tuberculosi que havia adquirit durant els anys de reclusió a les masmorres colonials espanyoles. Entre 1880 i 1886 havia estat reclòs al penal militar del castell de Bellver, a Mallorca.
Després de la mort de Montcada, Martí designaria un nou líder per a l’exèrcit independentista del sud. L’elegit seria Bartomeu Masó (Yara, Cuba, 1830), fill d’una família de conreadors de canya de sucre de Manzanillo (sud de Cuba) originaris de Sitges (Garraf). Els Masó eren una claríssima demostració que una part de les oligarquies terratinents es van comprometre amb el moviment independentista. El Crit de Baire seria un moviment socialment transversal, i representaria l’inici de la tercera i definitiva Guerra de Cuba (1895-1898), la que marcaria la fi del domini colonial espanyol i conduiria Cuba a la seva independència (1904).