Tal dia com avui de l’any 1493, fa 633 anys, Cristòfol Colom arribava a Sevilla després del primer viatge al Nou Món. Segons la investigació historiogràfica, Colom havia iniciat el retorn a la Península el 16 de gener anterior, després de fundar el primer assentament europeu a l’illa de la Hispaniola (fort de la Nativitat). Segons aquesta investigació, el 14 de febrer, una forta tempesta hauria separat les dues naus que retornaven: la Pinta es va desviar i acabaria atracant al port de Baiona (Galícia) el 27 o 28 de febrer, i la Niña, tripulada per Colom, atracaria a Lisboa el 4 de març. L’arribada de Colom a Lisboa, seu de la Cort de Portugal (la gran rival de la monarquia hispànica en la cursa pels “descobriments”), i la recepció del navegant a la Cort del rei Manuel I són un misteri.

Des de Sevilla va emprendre camí cap a Barcelona, on, en aquell moment, hi havia la Cort itinerant dels Reis Catòlics (aquesta Cort es movia entre Granada i Sevilla —a la Corona castellanolleonesa— i València i Barcelona —a la Corona catalanoaragonesa—). La majoria de les fonts relaten que Colom va iniciar el camí per terra, tot i que hauria estat més fàcil i més ràpid fer-ho per mar. Per aquest motiu, alguns investigadors sostenen que és molt difícil que Colom i el seu seguici (un comboi llarg i lent) recorreguessin els més de mil quilòmetres que separen Sevilla de Barcelona —per camins dificultosos i perillosos— en tan sols dues setmanes. Altres, en canvi, situen l’arribada de Colom a Barcelona el dia 3 d’abril (vint dies després de desembarcar a Sevilla).

Després de l’arribada de Colom a Barcelona, i de l’entrevista amb els reis Ferran i Isabel al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona (4 d’abril), es van posar en marxa els preparatius del segon viatge. La nau capitana d’aquest segon viatge seria la Marigalant, avarada a les drassanes de Barcelona i tripulada per Colom i per una sèrie de personalitats catalanes que adquiririen una gran importància en aquella empresa. La Marigalant va salpar de Barcelona el 28 de maig, quasi dos mesos després de l’arribada de Colom a la capital catalana, per a unir-se al comboi del segon viatge atracat a Cadis. Si Colom hagués arribat a Barcelona a finals d’abril, com sostenien alguns cronistes castellans, no hauria estat possible fer els preparatius d’aquest segon viatge en tan sols tres o quatre setmanes.