Tal dia com avui de l’any 1754, fa 268 anys, a Madrid, el rei Ferran VI signava l’ordre de destitució del que, fins llavors, havia estat el poderós secretari d’Hisenda i de Guerra de la monarquia espanyola Zenón Somadevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada. Cinc anys abans (1749), Ensenada havia organitzat i coordinat una operació a gran escala, anomenada la Gran Redada, que consistia a detenir per sorpresa, concentrar en camps habilitats a propòsit i destinar a treballs forçats fins a la seva mort tots els membres de la comunitat gitana hispànica. Aquella macabra operació es va iniciar, de manera simultània, en les principals ciutats del regne espanyol, a la mitjanit del dia 30 de juliol de 1749: l’exèrcit espanyol va envoltar, per sorpresa, els barris gitanos i a punta de baioneta van arrancar la població gitana de les seves cases.

Segons les estimacions de la investigació d’aquest fenomen, aquella mesura va afectar unes 50.000 persones d’ètnia gitana, la immensa majoria arrelades als seus barris i ciutats, i considerades elements importants de l’economia local. I es va saldar amb la mort d’unes 10.000. El pretext que va esgrimir Ensenada seria que, amb la Guerra de Successió (1705-1715), s’havia produït un fort increment de població nòmada que se sostenia amb la delinqüència, i assenyalava a la comunitat gitana com el principal col·lectiu d’aquell món marginal. La mesura d’Ensenada va afectar, especialment, les comunitats gitanes de Castella i de la Baixa Andalusia. En canvi, les autoritats locals del “Antiguo Reino de Granada” (Andalusia oriental) i de Catalunya, van ocultar les comunitats gitanes de les seves ciutats per a evitar la seva captura i deportació.

Passats cinc anys (1754) la monarquia espanyola va alliberar els supervivents de la Gran Redada. Però, paradoxalment, Ensenada no va ser destituït ni perquè havia fracassat en el seu propòsit d’exterminar el poble gitano, ni perquè es considerava que la seva mesura era un crim contra la humanitat. El rei Ferran VI, que havia donat un suport entusiàstic a aquella brutal maniobra, el va destituir perquè la seva política exterior es decantava excessivament cap a França en el conflicte que mantenia amb la Gran Bretanya; i això representava una amenaça per a la monarquia espanyola. En l’actualitat encara hi ha moltes ciutats de l’estat espanyol que conserven un carrer o monument dedicat al gran genocida Ensenada, com Logronyo. En canvi, a Lleida l’any 2018, la Paeria va canviar el nom del carrer pel de la Marinada.