Tal dia com avui de l’any 1282, fa 741 anys, davant de les costes de Nicotera (actualment Calàbria, Itàlia) i en el context de la Guerra de les Vespres (1282-1285), primera fase de la Guerra de Sicília (1282-1294), un estol català comandat pels vicealmiralls Pere de Queralt i Ramon de Cortada derrotava les forces navals conjuntes franco-pisanes, que es dirigien a Messina per a recuperar el control de la ciutat i el seu estratègic quadrant marítim, guanyat pels catalans el mes de setembre anterior. Poques setmanes abans d’aquest combat, els catalans havien desembarcat a Trapani (30 d’agost de 1282) i en un seguit d’operacions militars molt ràpides —amb els almogàvers com a punta de llança— havien conquerit la pràctica totalitat de l’illa.

Aquell conflicte s’havia iniciat el 1266, quan els Anjou (comtes semiindependents de Provença), amb l’ajut de França i el Pontificat, havien derrotat i assassinat el rei Manfred I de Sicília, i havien usurpat el tron a la seva primogènita i legítima hereva, Constança, esposa del rei Pere II de Catalunya-Aragó. Tot seguit els Anjou havien imposat un estat de terror, que provocaria l’exili de la noblesa siciliana d’origen normand a Barcelona (1266). Després de molts anys de repressió (1266-1282), les classes populars sicilianes es revoltarien contra el domini dels Anjou, en un episodi conegut com les Vespres Sicilianes, i la noblesa que havia restat a l’illa viatjaria fins a Barcelona, per a oferir a Pere i a Constança la corona siciliana.

Segons les fonts documentals, a Nicotera (1282), els catalans es van enfrontar als franco-pisans en condicions de clara inferioritat numèrica, però l’habilitat dels seus comandaments i l’esperit de combat de la seva tropa van resultar decisius per a tombar a favor seu el resultat d’aquella batalla. Segons les mateixes fonts, els catalans van capturar o enfonsar vint-i-dues galeres enemigues i van causar més de 4.000 morts entre les tripulacions franco-pisanes. Després d’aquella batalla, que seria anomenada de Nicotera, Messina (guanyada pels catalans unes setmanes abans) quedaria lliure de l’amenaça d’un contraatac franco-pisà, i el conflicte catalano-francès pel control de Sicília es traslladaria a territori peninsular de Calàbria.