Tal dia com avui de l’any 1299, fa 725 anys, a Falconara (a la costa sud de Sicília) es produïa una batalla que enfrontaria les hosts catalano-sicilianes del rei Frederic II de Sicília (fill dels reis Pere II de Catalunya-Aragó i Constança de Sicília) contra les de Felip d’Anjou, germà del rei Lluís IX de França i nomenat vicari general de l’illa de Sicília pel pontífex Bonifaci VIII. Aquell conflicte tenia el seu origen el 1266, quan el pontífex Climent VII i el rei Lluís IX de França —enfrontats al Sacre Imperi Romanogermànic pel lideratge europeu— havien assassinat i usurpat el tron del rei Manfred I de Sicília, membre d’una branca menor de la família imperial dels Hohenstauffen. Després d’aquella operació, Roma i París havien col·locat Carles d’Anjou, germà petit del rei Lluís IX, al tron de Palerm.

Uns anys més tard (1285), Pere II i Constança de Sicília (filla i hereva del deposat i assassinat Manfred I) reclamarien el tron de Palerm; i en una operació militar molt ràpida i efectiva, liderada per Roger de Llúria (membre de l’aristocràcia siciliana exiliada a Barcelona després de la usurpació francesa) i formada per 6.000 almogàvers; es restaurava la legitimitat en la persona de la reina Constança. Sicília passaria a formar part, transitòriament, de l’edifici polític catalanoaragonès com un Estat més (com ho eren Catalunya, Aragó o València), fins que el 1285 (amb la mort de Pere II) es va decidir que els territoris peninsulars serien governats per Jaume, el primogènit; i Sicília recuperaria la independència en la persona de Frederic, el segon fill mascle del rei catalanoaragonès i de la reina siciliana.

Aquest estatus es va veure amenaçat quan, el 1295, el papa Bonifaci VIII i el rei catalanoaragonès Jaume II (el germà gran de Frederic I de Sicília) van pactar el lliurament de Sicília a l’usurpador Carles d’Anjou i, a canvi, les illes de Córsega i Sardenya passaven a domini de la casa de Barcelona. Jaume II va prendre possessió de Còrsega i Sardenya. Però a la cort de Palerm, les aristocràcies siciliana i catalana (establerta a l’illa després de la conquesta de 1285) es van negar a evacuar Sicília i van plantar cara a tots els intents d’invasió que es van produir. L’1 de desembre de 1299 els catalano-sicilians van aconseguir desballestar el bo i millor de l’exèrcit franco-pontifici, van fer presoner el màxim comandament enemic de Felip d’Anjou i van impedir l’evacuació i lliurament de l’illa.