Tal dia com avui de l’any 1783, fa 243 anys, l’Imperi rus formalitzava l’annexió del, fins llavors, kanat independent de Crimea, al mar Negre. Aquest Estat estava majoritàriament poblat per tàtars de llengua túrquica i de religió musulmana que s’havien establert en aquell territori a principis del segle XV, a l’inici del procés de desintegració de l'Horda d’Or (el kanat mongol creat dos-cents anys abans sobre les planúries dels rius Volga i Dniéper). Inicialment, havien mantingut una estreta relació amb l’Imperi otomà (segles XV i XVI), època durant la qual havien hostilitzat els russos (havien incendiat i saquejat Moscou).
Però, a finals del segle XVI, aquella situació es va invertir. Progressivament, abandonarien la seva relació amb els turcs i acabarien gravitant a l’òrbita política, cultural i econòmica de l’Imperi rus (durant diverses generacions els membres masculins de la casa del soldà s’educarien a Rússia). No obstant això, la conquesta i annexió russa de Crimea es traduiria en la fugida de tot l’estament nobiliari i de les seves xarxes clientelars a l’Imperi otomà. S’estima que durant aquest procés, que duraria fins a finals del segle XVIII, Crimea podria haver perdut un 50% de la seva població. Aquell buit poblacional seria reomplert amb colons russos.
Aquesta operació de conquesta i annexió comptaria amb la destacada participació d’un oficial d’origen català: Josep de Ribas i Plunkett, nascut a Nàpols el 1751 (fill del barceloní Josep de Ribas, probablement exiliat a Nàpols el 1714, després de l’ocupació borbònica de Catalunya) i casat amb Anastassija Sokolovaja, cambrera de la sobirana russa. Ribas acompanyaria el príncep Pot’omkin a les campanyes de la III (1768-1774) i IV (1787-1792) guerres russo-turques i, a més de tenir un paper molt destacat en les campanyes d’expansió del sud, seria el fundador d’Odessa (1794), creada per a ser el contrapunt de Sant Petersburg a la mar Negra.