Tal dia com avui de l'any 1833, fa 193 anys, a Prats de Lluçanès (Lluçanès), Josep Galceran Escrigàs, oficial militar català al servei de l'Exèrcit Reial espanyol, proclamava la seva adhesió personal i la dels seus subordinats a Carles de Borbó —germà petit del difunt monarca Ferran VIII— i candidat a ocupar el tron d'Espanya. D'aquesta forma s'iniciava la Primera Guerra Carlina (1833-1840) a Catalunya. La proclama de Galceran era la segona que es produïa —des de la mort del rei Ferran VII— en el conjunt del regne espanyol, i convertia Prats de Lluçanès i Catalunya en la segona plaça i en el segon territori que es pronunciaven a favor de Carles.
El rei Ferran VII havia mort cinc dies abans (29 de setembre de 1833), i poc abans havia proclamat hereva la seva filla primogènita supervivent Isabel (futura Isabel II). Però Carles, emparant-se en la llei sàlica promulgada per Felip V —primer Borbó hispànic (1712)— havia exigit ocupar el tron. A partir del fet, Carles buscaria la complicitat de les classes més conservadores i tradicionalistes, i la reina-vídua Maria Cristina —regent des de la mort de Ferran VII i, fins a la majoria d'edat, de la seva filla Isabel— excarceraria els liberals (durament perseguits i reprimits per Ferran VII) i hi pactaria el seu suport.
La proclama de Galceran a Prats de Lluçanès es va produir després de la de Talavera de la Reina (Castella), del 2 d'octubre de 1833, promoguda per l'administrador de correus local i comandant dels Voluntaris Reialistes Manuel María González. No obstant això, la població civil no va secundar la rebel·lió de González i els carlins es van haver d'escapar a Andalusia. Capturat per les forces governamentals, seria afusellat a Talavera dotze dies després (14 d'octubre de 1833). El català Galceran tampoc aconseguiria alçar el país i acabaria morint tres anys després (1836), a l'exili de França, perseguit pels governamentals i pels seus propis correligionaris carlins.