Tal dia com avui de l'any 801, fa 1.216 anys, els exèrcits francs de l'emperador Carlemany confirmaven la conquesta de la ciutat i del territori de Barcelona i els incorporaven, definitivament, als dominis carolingis. El territori històric de Barcelona —l'antiga Barcino romana i visigòtica— estava format per una franja paral·lela a la costa entre la desembocadura de la riera d'Arenys, al nord, i la del riu Llobregat, al sud, i entre la línia de costa, a llevant, i el cim de la serra de Collserola, a ponent. Aplegava petites poblacions que havien tingut certa importància en els segles anteriors, com l'antiga Baetulo (Badalona) i l'antiga Iluro (Mataró).

Barcelona —Barchinona, pronunciat Barquinona, a la documentació de l'any 801— era un petita ciutat situada en terra de frontera —terra de ningú— entre els imperis carolingi i andalusí, i estava governada per les elits locals aliades del poder franc. Emplaçada sobre un turó que assolia la màxima altitud a l'indret on actualment hi ha la plaça de Sant Jaume, estava reclosa dins la muralla d'origen romà que dibuixava un perímetre rectangular amb els extrems situats a les actuals avinguda de la Catedral, al nord, la plaça del Regomir, al sud, la plaça de Berenguer el Gran, a llevant, i l’actual carrer d'Avinyó, a ponent. I el seu port mantenia una activitat relativament important.

L'administració carolíngia va convertir Barcelona en capital comtal d'un territori que abraçava les comarques actuals del Barcelonès i el Vallès, i la meitat meridional dels actuals Baix Llobregat i Maresme. Carlemany va nomenar Berà primer comte dependent de Barcelona. Berà era fill del comte Guillem de Tolosa, cosí de l'emperador Carlemany, i de Cunegunda, d'origen visigot. Carlemany també va nomenar Berà marquès de Gòtia, el territori format pels comtats carolingis situats entre els deltes del Roine i del Llobregat. D'aquesta manera, Barcelona es convertia en la capital política d'uns territoris que serien la matriu del que, tres segles més tard, s'anomenaria Catalunya i Llenguadoc.

 

Imatge principal: La Gòtia al segle IX / Arxiu d'El Nacional