Tal dia com avui de l’any 1874, fa 151 anys, i en el context de la revolució cantonal espanyola (juliol, 1873 – gener, 1874), Roque Barcia Martí, cap del govern cantonalista de Cartagena, enviava una missiva oficial al president nord-americà Ulysses S. Grant (a través del seu ambaixador a Madrid, Daniel Edgar Sickler) sol·licitant, formalment, la incorporació del cantó federal de Cartagena (format per la ciutat i els pobles i les pedanies del seu voltant) als Estats Units. Aquella carta va ser enviada durant el bombardeig de l’exèrcit espanyol sobre la ciutat i la pretensió de Barcia era hissar la bandera nord-americana per a obligar els espanyols a cessar els bombardeigs.  

El govern dels Estats Units no va donar cap resposta a aquella carta i els bombardeigs sobre la trama urbana de la ciutat no tan sols no van cessar, sinó que es van intensificar, fins a aconseguir doblegar la resistència de la plaça (12 de gener del 1874). Després de la rendició, Roque Barcia Martí, signant de la carta, va fer pública retractació de la carta i del seu contingut, i va acusar els seus subordinats, a qui va assenyalar com els elements més radicals del moviment cantonalista i amb menys esperit patriòtic. Barcia en va sortir relativament indemne, sense cap condemna, però la seva carrera política va quedar definitivament amortitzada. Moriria nou anys més tard (1885) en l’oblit més absolut.  

Durant aquell setge, l’exèrcit espanyol (de la Primera República Espanyola), comandat pel general José López Domínguez, va sotmetre la ciutat de Cartagena a un duríssim setge de sis mesos (juliol, 1873 - gener, 1874) i a un brutal bombardeig, especialment durant la darrera fase dels combats. Segons aquestes mateixes fonts, l’exèrcit espanyol va llençar més de 50.000 projectils sobre la ciutat, fet que va provocar la destrucció del 70% del parc immobiliari civil i el 100% de les instal·lacions militars. En un d’aquests bombardeigs (6 de gener del 1874), va esclatar la santabàrbara del Parc d’Artilleria, la qual cosa va provocar l’esfondrament dels edificis on es refugiava la població civil i va causar la mort de més de 2.000 persones, principalment dones i nens.