Tal dia com avui de l’any 1619, fa 407 anys, a Terrassa —a l’indret llavors anomenat Pedra Blanca, i actualment barri del Roc Blanc— es produïa l’execució de sis dones del poble, prèviament detingudes, acusades, jutjades i condemnades per la batllia. Aquestes sis dones, de nom Margarida Montllor —també Margarida Tafanera, esposa de Bernat Tafaner—, Eulàlia Totxa —esposa d’un Totxo—, Pereta o Peirona Moles i Joana Toy —ambdues d’origen occità—, Micaela Casanovas i Guillema Font, eren persones que procedien d’entorns familiars i socials molt conflictius i van ser acusades de pràctiques diabòliques i de provocar la ruïna de les collites.
El cas més paradigmàtic era el de Margarida Montllor —de can Tafaner—. Ella, el seu marit Bernat i els seus tres fills Joan, Narcís i Jaume formaven un entorn molt problemàtic, marcat per la misèria i l’alcoholisme i, aparentment, per algunes patologies mentals. Aquest grup familiar havia protagonitzat diversos incidents violents i havia comès diversos robatoris, i quatre anys abans de l’execució (1615) la batllia ja hauria detingut la matriarca i cinc dones més —procedents també d’entorns molt problemàtics— i, amb el propòsit d’erradicar aquests grups familiars de la comunitat, les havia acusat de bruixeria i lliurat a la Inquisició.
Les "sis bruixes de Terrassa" havien estat interrogades i torturades per la Inquisició —a Barcelona— i, finalment i estranyament, alliberades per falta de proves. És important destacar que a Catalunya, la Inquisició no podia detenir ni executar (aquesta funció estava reservada al poder civil). Només podia interrogar i sentenciar. Amb el retorn d’aquestes matriarques els conflictes s’haurien multiplicat fins que el batlle Montserrat Ullastrell (en aquella època Montserrat era un nom de pila masculí) hauria ordenat la seva detenció, les hauria jutjat, i hauria dictat sentència de mort. Mai ningú no va demanar comptes a Ullastrell per aquesta usurpació d’atribucions.