Tal dia com avui de l’any 1808, fa 218 anys, i en el context de les anomenades Guerres Napoleòniques (1803-1814), les tropes del general francès Guillaume Duhesme —formades per 9.000 soldats d’infanteria i 1.800 soldats a cavall— entraven pacíficament a Barcelona. Les tropes de Duhesme havien travessat la frontera hispanofrancesa per la Jonquera (Alt Empordà) els dies 10 i 15 de febrer del 1808 i tenien com a objectiu emplaçar-se, provisionalment, a Barcelona. Tot seguit, preveien desplaçar-se cap al centre de la Península i unir-se amb altres cossos de l’exèrcit francès —que haurien travessat pels Pirineus occidentals— per llençar una ofensiva terrestre contra Portugal.
Aquella operació no era una invasió, com ha explicat la historiografia nacionalista espanyola, sinó que estava emparada pels acords signats entre l’Imperi francès —governat pel règim bonapartista— i el Regne espanyol —governat pel règim borbònic— i recollits al Tractat de Fontainebleau, signat tres mesos abans (27 d’octubre del 1807). Un cop a Barcelona (13 de febrer de 1808) —i sempre en virtut d’aquest tractat hispanofrancès de Fontainebleau—, el capità general espanyol José de Ezpeleta va ordenar desocupar les fortaleses de la Ciutadella i de Montjuïc i el general francès Duhesme hi va aquarterar les seves tropes.
Les notícies de l’època revelen que els militars francesos van passar a fer exercicis d’artilleria al pla que separava la Ciutadella i la Ribera. Però no es va produir cap mena de fricció. Ni entre els militars espanyols i francesos, ni entre el poble de Barcelona i els soldats del règim bonapartista. Però quan va córrer la notícia que el règim del rei espanyol Carles IV i del seu ministre plenipotenciari Godoy —que s’havia compromès a mantenir els militars francesos amb càrrec a l’erari públic espanyol— havia canviat de criteri i havia imposat aquesta càrrega a l’Ajuntament de Barcelona, es va produir un avalot popular.