Tal dia com avui de l’any 1752, fa 266 anys, coincidint amb la nit de Nadal s’encenien els més de 1.500 fanals d’oli que havien estat instal·lats als carrers i places de Barcelona. Segons les fonts documentals, aquells fanals inicialment només s’encenien les “nits fosques”, però seria el primer sistema d’enllumenat públic general de la història de la ciutat de Barcelona i de la península Ibèrica, que abraçava tota la trama urbana. Segons les fonts, les altres novetats d’aquell sistema eren: la font d’alimentació (s’havien substituït els greixos per oli), el disseny (les làmpades s'havien fabricat amb vidres prismàtics per multiplicar la il·luminació) i la ubicació (els fanals murals s’havien instal·lat a una alçada que no dificultava la circulació dels carruatges).
Aquella no era, però, la primera iniciativa per il·luminar els carrers i places de Barcelona. L’any 1599, un segle i mig abans, el Consell de Cent havia instal·lat 60 graelles de ferro forjat, distribuïdes únicament per les principals vies urbanes de la ciutat a l’època: l’entorn dels palaus de la Generalitat, Reial i Episcopal, i la casa de la Llotja de Mar. Inicialment, funcionaven amb la crema de fustes resinoses. El 28 d’agost de 1843 —quasi un segle més tard de la instal·lació dels fanals d’oli i només vint anys després que a Dresden (Saxònia, Alemanya) s'haguessin provat amb èxit per primer cop a Europa les bugies de gas—, Barcelona, encara reclosa per la muralla per imposició del règim borbònic, seria de nou la ciutat pionera a la península Ibèrica en la il·luminació pública amb aquesta nova font d’alimentació.
Imatge: Gravat de Barcelona (1730) / Institut Cartogràfic de Catalunya