Tal dia com avui de l’any 1944, fa 82 anys, i en el context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), un esquadró de la Desert Air Force (Força Aèria del Desert), pertanyent a la Royal Air Force (les forces aèries britàniques), amb base a Foggia (Pulla-Itàlia), bombardejava la línia fèrria del Trenino Bianco Azzurro (el trenet blanc-i-blau), que unia la ciutat costanera italiana de Rímini (Emília-Romanya) amb la de San Marino (capital de la República de San Marino).
A les 9.00 h del matí del dia 26 de juliol, aquell esquadró aeri britànic va iniciar l’atac sobre objectius civils i va llançar 263 bombes sobre la línia fèrria. Aquell atac se saldaria amb la mort de 63 civils (37 ciutadans de la República de San Marino i 26 refugiats italians) i la destrucció de les estacions de ferrocarril de San Marino, de Borgo Maggiore i de Serravalle, i dels edificis del seu voltant. Entre les víctimes mortals hi havia adults i infants.
La República de San Marino s’havia declarat neutral a l’inici del conflicte (1939) i això explicaria per què dins de les seves fronteres hi havia una important comunitat de civils italians refugiats, formada per dissidents del règim feixista (polítics i intel·lectuals amb les seves famílies i personal religiós) o perseguits per l’ocupació nazi alemanya que pretenia apuntalar Mussolini al poder (principalment, famílies de la comunitat jueva italiana).
No obstant això, els serveis secrets militars britànics (el SOE, Special Operations Executive) van informar, erròniament, que la Wehrmacht —l’exèrcit alemany— havia acumulat una quantitat important d’armament a les galeries soterrànies de Montale i Borgo Maggiore —al Mont Tità de San Marino— i utilitzaven la línia fèrria del Trenino Bianco Azzurro per a transportar-les fins al port de Rímini i, tot seguit, distribuir-les per la costa adriàtica.
Aquell atac va provocar una contundent protesta del govern de San Marino i, poc després, Winston Churchill, primer ministre britànic, reconeixeria que aquella informació era errònia. El govern britànic del moment impulsaria una llei al parlament de Londres que es traduiria en el lliurament de 80.000 lliures esterlines (l’equivalent actual a uns vuit milions d’euros) a l’estat de San Marino per a compensar la seva societat per la pitjor tragèdia de la història de la petita república.