Tal dia com avui de l’any 1940, fa 79 anys, la delegació provincial de Barcelona del Movimiento Nacional (el partit únic del règim dictatorial franquista) feia pública la convocatòria d’un concurs restringit per a la provisió de 222 places de treball “para cubrir las vacantes producidas en sus órganos administrativos, con objeto de dar entrada en los mismos a los Caballeros Mutilados, excombatientes, excautivos y huérfanos de nuestros Caídos”.

Aquella convocatòria es va articular com un concurs de mèrits d’adhesió ideològica al cop d’estat de 1936 i es va publicar poc després que s’hagués acabat la primera gran onada d’expedients de depuració ideològica a l’administració pública i a la universitat, que s’havia iniciat els dies immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Barcelona (26 de gener de 1939) i que va afectar centenars de persones d’ideologia catalanista i republicana.

Tot i que la convocatòria deia que els 222 llocs de treball estaven destinats cobrir vacants existents dins l’organització provincial del Movimiento Nacional, tots els admesos passarien a engruixir la massa laboral dels antics departaments de la Generalitat suprimida pel govern franquista, sobretot dels de Treball, Ensenyament, Transport, Sanitat i Assistència Social. Per tant, adquirien la categoria professional de funcionari de carrera sense haver superat cap procés d’oposicions.

En la nota que publicava la premsa, còpia literal de la convocatòria signada pel cap provincial del Movimiento i governador civil Wenceslao González Oliveros, s’informava de quines eren les condicions que havien de reunir els candidats que optaven a aquelles places: “La razón de este concurso se basa en el espíritu de justicia y hermandad que es norma del Movimiento Nacional, y que exige la absorción en puestos retribuidos de aquellos que lucharon y sufrieron por conseguir nuestra victoria”.

Aquella va ser la primera però no l’única usurpació massiva de llocs de treball. Els anys 1940 i 1941 n’hi hauria més. Les persones que van ser víctimes dels processos de depuració no tan sols no van aconseguir recuperar el lloc de treball mai més, sinó que van ser incloses en registres policials i estigmatitzades com a “rojos”, “separatistas”, “ateos” o “desafectos al régimen”, cosa que moltes vegades els impediria accedir a un lloc de treball, fins i tot d’una categoria molt inferior, a l’empresa privada.

Imatge: Desfilada falangista davant la Universitat de Barcelona (7.3.1939) / Foto Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya