Tal dia com avui de l’any 1706, fa 319 anys, i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), una força expedicionària austriacista procedent de Portugal, formada per efectius portuguesos, anglesos, neerlandesos i catalans, i dirigida pel general António Luís de Sousa, marquès das Minas, es plantava a El Pardo, una petita vila als afores de Madrid. Das Minas havia dirigit una campanya molt intel·ligent. Des que havia penetrat en territori hispànic per Extremadura (maig del 1706), havia defugit la possibilitat de dirigir-se a Madrid seguint el curs dels rius Tajo i Manzanares (trajectòria oest-est), perquè sabia que el general borbònic Berwick l’esperava a Toledo per a sorprendre’l, allunyat i aïllat de la seva rereguarda.
Das Minas va penetrar en territori borbònic a través d’Alcántara (llavors província d’Extremadura) i va avançar en sentit sud-nord, resseguint la frontera hispano-portuguesa, fins que a l’altura de Ciudad Rodrigo (llavors província del regne de Lleó) va ordenar un gir de 120 graus i es va dirigir a Madrid des del nord (per Àvila). Mentrestant, el borbònic Berwick l’esperava al sud de la capital (a Toledo). El 27 de juny —dos mesos després de l’inici de la campanya— la força expedicionària de das Minas acampava a El Pardo, llavors un petit municipi al nord de Madrid. En aquell moment Berwick va saber que ja no podia defensar Madrid, perquè, amb les seves forces, era a dos dies de camí de la "villa y corte".
Aquell mateix dia l’alcalde i els regidors de la “villa y corte” van acudir al campament austriacista per a jurar fidelitat a la causa de Carles d’Habsburg i per implorar pietat i benevolència per la seva adscripció al partit borbònic. I, també, aquell mateix dia, el rei Felip V i la seva dona Lluïsa Gabriela van sortir precipitadament del Reial Alcàsser i van emprendre la fugida cap al nord, direcció França. Segons les fonts, el carruatge va fer diversos canvis de cavalleries, però els Borbons no es van aturar fins a Burgos. Durant la seva estada a Burgos sempre van tenir la vista i el pensament clavats en la fugida definitiva a França.